‘Quan la Ribera no tenia amo’, exposició sobre la col·lectivitat d’Amposta
Una exposició recorda l’experiència col·lectivista de fa 80 anys a Amposta, al Delta i a la comarca del Montsià a partir de 25 fotografies de l’arxiu de la nissaga dels Pérez de Rozas. La mostra explica per què Amposta va esdevenir, durant la Guerra Civil, la capital anarquista del territori. L’exposició ‘1937. Quan la Ribera no tenia amo. Crònica de la Col·lectivitat General d’Amposta’ s’inaugura aquest divendres al Museu de les Terres de l’Ebre, i es pot veure fins el proper 12 de novembre. Es tracta del primer projecte ebrenc de l’Observatori de la Vida Quotidiana, que es va gestar a partir de la troballa d’un reportatge fotogràfic quan preparaven una exposició a Barcelona sobre el fons de la nissaga Pérez de Rozas. L’estiu del 1936, a més d’un cop d’estat i l’inici de la Guerra Civil, Catalunya també va viure una revolució social única a Europa. El sistema de producció va canviar radicalment tant a les indústries com al camp, i tant al Delta com al Montsià va triomfar el col·lectivisme de la CNT i la UGT. De fet, a Amposta es va imposar un consell municipal dirigit per aquests dos sindicats, que va culminar el 1937 amb la creació de la Col·lectivitat General d’Amposta, formada per 1.200 persones d’unes 700 famílies diferents. El 10% de la població era col·lectivista. La col·lectivitat d’Amposta a ser la més nombrosa de les Terres de l’Ebre i una de les més rellevants de Catalunya. Es regia per un comitè de control i estava organitzada en seccions de pagesos, paletes, indústria arrossera, indústria pesquera, intercanvi, pintors, forners, fusta, ramaders, economia, abastament, i d’altres de més secundàries. Va arribar a instaurar un sou familiar com a retribució, i si un home estava al front, el cobrava la dona. També tenia treballadors que no eren col·lectivistes. L’habitatge, la farmàcia i el metge eren gratuïts. Si la casa era de propietat, la col·lectivitat pagava la contribució i les despeses. A banda, l’escolarització era obligatòria i mixta. A més, va ser molt coneguda per la creació de la granja ‘Roja i Negra’. Foto CEDIDA.
Enfilem el camí cap a la Mancomunitat de l'Ebre
Xavier FauraPRESIDENT DEL CONSELL COMARCAL DEL BAIX EBREPUBLICITAT
