Apunts sobre el velòdrom
EL PROPER 7 DE SETEMBRE se celebrarà al Velòdrom Municipal de Tortosa la Vetllada de la Cinta a favor de la lliga contra el Càncer. Una trobada en què hi participaran diferents combinats ciclistes de les Terres de l’Ebre, Catalunya i nacionals, amb diferents proves en diferents modalitats. He considerat que es una ocasió per fer unes pinzellades sobre el que ha estat el nostre velòdrom, i el nostre ciclisme. EL CICLISME HA ESTAT un dels esports més connaturals de les nostres terres. Nascut a Tortosa com una conseqüència lògica del vehicle durant molts anys utilitzat pels ciutadans per desplaçar-se entre els diferents nuclis dispersos de població, va néixer el nostre velòdrom en un temps en què el ciclisme en pista era incipient i poc conegut dins l’Estat. ESTEM A LA POSTGUERRA, una època difícil, la majoria de la ciutat havia quedat devastada, incloent-hi les instal·lacions dels clubs esportius que fins llavors havien donat forma a l’esport tortosí. És en aquest escenari, quan l’alcalde de Tortosa, Esteban Albacar Ferrando, se n’adona de les necessitats de lleure i esbarjo que necessitaven els joves tortosins de l’època, quan encarrega a l’arquitecte municipal Agustí Bartlett la construcció d’un complex esportiu, avui dia conegut com l’estadi municipal. Incloïa un camp de futbol, piscines, pistes de bàsquet, pistes d’atletisme i el velòdrom. Primer es construïren el camp de futbol i el velòdrom, al que seguiren posteriorment la resta d’instal·lacions com les piscines, les pistes d’atletisme i el pavelló poliesportiu. EL VELÒDROM, després de la seva inauguració l’any 1943, se’n fa càrrec de la seva explotació el Club Esportiu Tortosa. Durant aquest temps s’organitzen dos campionats d’Espanya de ciclisme en pista, competicions que van posar el nom de Tortosa sobre el mapa esportiu estatal. Més tard va prendre el relleu la penya ciclista Ja Arribarem. Es pot destacar la creació del Torneig Intervelòdroms, el primer de Catalunya i l’Estat. Els èxits de la Penya, amb corredors professionals fitxats arreu de l’estat, omplen aviat les grades en cada competició. Mantenir el nivell era força difícil, i les dificultats econòmiques de la participació en els desplaçaments a competicions en els altres velòdroms estatals van fer que a poc a poc la afició s’anés perdent, al mateix temps que el deteriorament del velòdrom pel pas del temps, sense cap mena de manteniment, rematés la feina.
Enfilem el camí cap a la Mancomunitat de l'Ebre
Xavier FauraPRESIDENT DEL CONSELL COMARCAL DEL BAIX EBREPUBLICITAT
