Dolorida pell d'uns altres dies
INICIANT LA RECTA final d'un estiu que no ho ha semblat, acomiadem una exposició que ens ha acompanyat durant prop de dos mesos al Museu de les Ter-res de l'Ebre esperant, impassible, les mirades de tot aquell que s'hagi sentit atret per l'univers de Jesús Moncada. No caldrà entrar aquí en la gran importància d'un dels escriptors més rellevants que ha donat la llengua catalana, i de retruc el territori de les Terres de l'Ebre, perquè la Franja, encara que queda fora dels límits geogràfics artificials, és tan nostra com qualsevol altre racó de les quatre comarques de l'Ebre. Només apuntarem l'afirmació de la germana de l'escriptor, Rosa Maria Moncada, en l'acte d'inauguració: "Som parents per part de riu". És això el que hem pogut contemplar a l'exposició de fotografies que el propi Moncada va fer del poble vell de Mequinensa abans que desaparegués sota les aigües, els espais vora el riu que ens són familiars, les mans dels avis treballades fent la partida al cafè, les cares dels infants jugant al carrer. RESULTA INNEGABLE el talent de Moncada per transmetre en més d'un llenguatge l'angoixa de la desaparició, les vivències que s'amaguen darrera de cada porta i de cada finestra, la sensació d'oblit, el silenci, al que es veia abocada Mequinensa si no hagués estat perquè una mirada d'artista complet, escrutadora i tendra, la va voler convertir en un espai mític, ja fos a través de la fotografia, la pintura, o la literatura que el va fer cèlebre. Un plaer per als sentits haver pogut reviure, com diu el mateix Moncada, la dolorida pell d'uns altres dies... escoltar les antigues paraules.
Enfilem el camí cap a la Mancomunitat de l'Ebre
Xavier FauraPRESIDENT DEL CONSELL COMARCAL DEL BAIX EBREPUBLICITAT
