El tabú d'anar al psicòleg
QUAN EM VAN PROPOSAR d’escriure algun article que parlés sobre psicologia, vaig creure que seria interessant per a molta gent i em vaig proposar com a meta traslladar els coneixements de la psicologia científica a un llenguatge comprensible per a la major part de persones. La intenció d'aquests articles és la de donar a conèixer simplement, amb unes pinzellades molt bàsiques, els problemes més elementals del comportament humà a nivell psicològic. El dilema amb el qual em trobo és que l'extensió dels articles és molt petita per a uns temes molt generals i amplis, i com a conseqüència d'això, sense ser la meva intenció, quedaran molts matisos per aclarir. EL NIVELL DE DESENVOLUPAMENT de la societat actual ens porta a l'exposició de múltiples factors estressants que incideixen directament en la nostra salut, tant física com a mental. Tenint en compte que, segons l'Organització Mundial de la Salut, una de cada quatre persones patirà una malaltia mental al llarg de la seva vida, quan les persones tinguin consciència que la salut mental forma part de la nostra condició humana s'haurien d'esvair aquests estereotips negatius que s'associen a les visites als psicòlegs. QUAN ALGÚ TÉ UN IMPORTANT mal de queixal i va a visitar a l'odontòleg, no té objeccions a comentar-ho amb qualsevol amic o conegut. No obstant, el tema canvia si substituïm aquest mal de queixal per algun problema de tipus afectiu, emocional o de conducta. Encara que la societat va avançant en qüestió de perjudicis, el fet d'anar al psicòleg encara és un tabú important en la nostra societat. El que hauria de ser tan normal com anar a l'odontòleg o al metge de família, genera en les persones vergonya i dubtes sobre com el jutjaran els amics, coneguts, i fins i tot familiars. D’ALTRA BANDA, molta gent ignora què es fa en una consulta de psicologia, tot incrementant la seva por i alhora aquest tabú. Doncs bé, el psicòleg, en l'àmbit de la sanitat, és un especialista universitari en tot el relacionat amb els sentiments, les cognicions i la conducta humana. No és la tasca del psicòleg jutjar ningú, simplement la seva funció és la d'avaluar els problemes que presenten les persones i ajustar una teràpia adequada i que sigui efectiva als problemes que presenta. SÓN MOLTES LES PERSONES que pateixen estrès, ansietat, depressió, por, fòbies i un interminable nombre d'etiquetes que poden arribar a ser diagnòstiques i que deixen de ser normals quan interfereixen en la vida. El problema sorgeix quan les persones no busquen una solució als seus problemes per por o vergonya al què diran. Quan una persona acudeix a un psicòleg, per exemple, amb un problema d'ansietat que li impedeix un normal desenvolupament en la vida quotidiana, aquest és un bon començament, doncs implica el reconeixement de tenir un problema i que necessita ajuda per solucionar-lo. És potser aquest el primer pas i més difícil per a una propera solució del problema, encara que moltes vegades pesen més els prejudicis i els tabús que el benestar propi.
Enfilem el camí cap a la Mancomunitat de l'Ebre
Xavier FauraPRESIDENT DEL CONSELL COMARCAL DEL BAIX EBREPUBLICITAT
