Gentilicis que no importen
EL SENTIMENT de pertanyença és inherent a l’ésser humà, segurament per un instint de supervivència ancestral que ens ensenya que en grup podem, avancem i aconseguim objectius amb més facilitat. A LES Terres de l’Ebre tenim per a tot allò que es refereix a nosaltres el gentilici ebrenc i ebrenca; potser és agosarat dir que és un terme relativament nou, creat per nosaltres mateixos, els que vivim en aquestes quatre comarques, per referir-nos al nostre fet diferencial. És una forma de pertanyença antiga amb terminologia nova. TENINT EN COMPTE que la denominació de les comarques del Montsià, el Baix Ebre, la Terra Alta i la Ribera d’Ebre com a Terres de l’Ebre la va establir Sebastià Juan Arbó, que va titular així una de les seves novel·les més cèlebres, és de lògica inferir les arrels profundament literàries del gentilici. D’aquí que allà on potser se sent més còmode l’adjectiu és associat a la literatura. Literatura ebrenca, escriptors ebrencs i lletres ebrenques que celebrem com a conjunt perquè ve a satisfer aquell originari sentiment de pertanyença. Tot i amb això, cal estar alerta i no deixar que es cregui que la literatura ebrenca és de factura amb denominació d’origen per a consum intern. LA LITERATURA, com tot art, aspira a ser universal, i en aquest cas, el gentilici no aixeca fronteres, el gentilici ha de ser porós, ha d’estar ple d’esquerdes per on entrin els vents de més enllà i per on s’escolin les nostres paraules, la nostra pertanyença, allò que ens fa diferents, però que també ens iguala amb la resta del món.
Enfilem el camí cap a la Mancomunitat de l'Ebre
Xavier FauraPRESIDENT DEL CONSELL COMARCAL DEL BAIX EBREPUBLICITAT
