Menasanch: ‘Enriqueta Ferrús va ser la primera feminista ebrenca’

05/03/2018

L’escriptora Núria Menasanch, biògrafa de Francesc Mestre i Noè, ha volgut reivindicar aquest dilluns la figura de qui va ser la seua dona, Enriqueta Ferrús i Ribes. Menasanch ha lamentat que la Història no parla gaire de les dones, i s’ha negat a dir que Enriqueta Ferrús era la gran dona que hi havia darrera de la figura i l’obra de Mestre i Noè. Segons ha remarcat, la seua figura és prou important com per ser explicada per ella mateixa.

Recentment, Enriqueta Ferrús ha tornat a l’actualitat perquè era un dels noms de dona que s’havia proposat per rebatejar l’actual institut Joaquín Bau, que finalment es dirà institut Dertosa. Menasanch ha dit que potser era una figura encara poc coneguda, i ha apuntat que es podria plantejar que el seu nom puga servir per feminitzar els carrers de Tortosa.

Segons Menasanch, aquesta llibretera, impresora i escriptora, va nàixer a Vinebre, i era la segona filla del mestre de Xerta. Enriqueta Ferrús va ser una fidel seguidora de l’incipient corrent feminista i del catalanisme polític.

De fet, entre els seus llibres de capçalera hi havia l’estudi feminista ‘Orientacions per a la dona catalana’, de Dolors Monserdà de Macià, primer llibre del feminisme catalanista, publicat el 1909. La idea d’aquestes primeres feministes era que les dones podien combinar les qüestions domèstiques i treballar fora de casa, i que tenien dret a rebre educació com els homes. De fet, inculcarà aquesta manera de pensar a Mestre i Noè, que en els seus articles defensarà la igualtat de gènere i el dret de les dones a l’educació i al treball. A més, estava subscrita a diverses publicacions feministes, i va produir articles en català signant com a “E de M”. En el seu matrimoni amb Mestre i Noè, basat en el respecte mutu, es va contemplar la separació de béns, ja que estava subjecte al dret tortosí que reconeixia més drets per a les dones que el codi civil català.