BARCELONA

Puigdemont: “Hem de continuar estant a l’avantguarda com a periodistes”

Irene López | BARCELONA

13/01/2017

El Palau de la Generalitat va ser l’escenari, el 9 de gener passat, de l’acte de presentació dels tres volums que conformen “La Història del Periodisme a Catalunya”. L’obra, dirigida per Francesc Canosa i editada per Sàpiens, compta amb un total de tres volums il·lustrats amb més de 700 fotografies que ens traslladen a cadascuna de les èpoques que han estat determinants per a la història del periodisme català. El primer dels volums narra quins van ser els inicis de la professió i acaba amb l’esclat de la Guerra Civil. Pel que fa al segon, ens parla de l’etapa més fosca per al periodisme, l’època de la dictadura franquista, de la censura i de la clandestinitat. I el darrer, se centra en el moment de la transició, un moment d’equilibri i tensió, tot i que acaba recordant-nos els nostres temps amb el periodisme més contemporani.

L’acte va ser presentat per part del director general de Sàpiens, Jordi Creus, qui va destacar que “el periodisme és un element clau en la transformació del segle XX perquè és un element de consciència i de progrés”. L’acte va comptar amb la presència del president de la Generalitat i experiodista de professió, Carles Puigdemont, que va remarcar que aquesta “era una obra necessària de fer des de fa temps”, ja que “Catalunya és una fàbrica de periodistes i es creen referents periodístics que van més enllà de les nostres fronteres”.

El president de la Generalitat va assistir dilluns a la presentació dels tres volums de l'obra 'Història del periodisme de Catalunya', que ha editat Sàpiens

Puigdemont va explicar que “el periodisme català havia adquirit un nivell equiparable amb els millors d’Europa abans de la Guerra Civil i de l’exili, que després va perdre. No obstant, va dir que “el periodisme d’avui i dia segueix tenint una sèrie de trets característics que, de fet, els podem trobar en el conjunt del país. El periodisme català segueix tenint una notòria diversitat i un clar compromís perquè aquí som dels que volem fer les coses bé, amb autoexigències”.

En aquest sentit va lloar les proeses del periodisme en plena repressió franquista, ja que “el periodisme català en moments d’analfabetisme forçat al país, a la llengua, a la història, a les tradicions... va fer un rol d’aula de paper on tot el país va aprendre que la democràcia si no es practicava no servia de res, i, en practicar-la, van descobrir que no era fàcil ni còmoda”. Així doncs, “aquest compromís que va ajudar la gent analfabeta del país en aquell moment, era el d’aquella aula de paper, que eren els mitjans de comunicació, i que defensaven la voluntat i exercien la democràcia”.

En relació a la publicació, va destacar que “la Història del Periodisme a Catalunya és una peça que ens mereixem com a país i com a periodistes i ens anima a veure que la història encara està per fer. Us ben asseguro que qui el tingui a les mans no el podrà deixar”.

El cap de l’executiu va defensar que “hem de continuar estant a l’avantguarda com a periodistes” i va reblar que “en un moment en què es qüestionen els raonaments bàsics en el negoci del periodisme, s’ha de continuar fent una funció democratitzadora de la societat des d’aquesta avantguarda”.

Finalment, va recordar que “cada dia el periodisme català té un compromís amb la pràctica de la realitat democràtica i sempre està vinculat a la identitat del país”, perquè si “d’aquí uns anys es fa la presentació del IV o V volum, haurem d’emmirallar-nos en aquella publicació, tant hi fa si des de la rabiosa actualitat o bé des d’abans de la Guerra, i ens hi podrem reconèixer”.

Per la seva banda, la degana del Col·legi de Periodistes de Catalunya, Neus Bonet, va dir que “el periodisme està vivint una oportunitat històrica que hem d’aprofitar. Ens trobem enmig d’un salt tecnològic que trigarem anys en avaluar” i que “és tot un repte, però també un al·licient”.

Bonet es va mostrar crítica amb la irrupció dels populismes, que “van ampliant-se i guanyant adeptes” per fer un clam a la reivindicació “del bon periodisme que té com a nord el bé comú. Un periodisme compromès en la veritat que s’acosti a la realitat i que no es basi en la post – veritat ( post – truth)”.

En aquest sentit va reivindicar que “els periodistes hem d’exercir les responsabilitats de ciutadans d’una societat com toca, perquè el periodisme en democràcia és la lluita contra la desinformació i la desintoxicació de la post – veritat”. A més, va afegir-hi que “a Catalunya ens cal utilitzar totes les armes del periodisme i fer més pedagogia del periodisme a les escoles” i que “el periodisme és un ofici que va de lluny, no hem de deixar que ens expliquin, expliquem-nos! Tenim un futur que ens demostra que el periodisme encara té relleu, però ens cal seguir mantenint viva la flama de l’ofici”.

I per últim, el director de la publicació, Francesc Canosa, va iniciar el seu parlament tot dient que “per a mi el periodisme és l’explicació de la meva vida, el periodisme m’ho ha donat tot, però també m’ho ha tret tot, de vegades, la salut. Crec que el periodisme és l’explicació d’un mateix i també l’explicació d’un país”. “Sovint diuen que el català és un homo economicus, però també podríem dir que és un homo periodicus, entès del llatí com allò que va succeir d’una manera periòdica”, va destacar Canosa, tot refermant que “Catalunya té la necessitat d’explicar-se constantment. Som una nació sense estat que viu constantment en un simulacre per reivindicar allò que no té”.

D’aquesta manera, va defensar que “ara cal lluitar contra les adversitats aprofitant totes les oportunitats, ja que la història del periodisme va paral·lela a la del país”.

Finalment, va recordar que “hi ha una necessitat de país de veure el futur molt més enllà” i que, de fet, “nosaltres som la memòria i el pacte del que ens queda i recordem. Perquè si no t’expliques tu, t’expliquen els altres, i no hi ha res com l’explicació d’un mateix per fer front a la col·lectivitat”.

A l’acte també van estar-hi presents la consellera i portaveu del Govern, Neus Munté, el catedràtic en periodisme de la UPF, Josep Mª Casasús, el delegat del Govern a França i Suïssa, Martí Anglada, o el secretari general de Presidència, Quim Nin, entre d’altres personalitats i professionals del ram periodístic que no van voler perdre punt en la presentació d’una més de les obres referents del nostre país.

Etiquetes de comentaris