Text íntegre de la conferència de l'alcaldessa de Tortosa, Meritxell Roigé

19/03/2018

Abans d’iniciar la conferència vull recordar que avui encara a l’estat espanyol hi continuen havent presos polítics i que el president i part del govern es troba a l’exili. I crec que cal recordar-ho per que en cap moment podem normalitzar la situació que estem vivint com a País.

Aquesta nit vull compartir amb vosaltres la meua visió de la Tortosa del futur, la ciutat que us proposo que fem junts, després de poques setmanes d’haver estat escollida la primera alcaldessa d’aquesta ciutat. No parlarem de la Tortosa dels propers mesos ja que ja tenim clarament definida la nostra acció de govern pel pròxim any, sinó que parlarem de la Tortosa que hem de fer junts, la ciutat dels propers anys. I ho faré des d’una òptica pròpia, que tinc la voluntat de compartir amb vatros, i que porta impregnada la meua visió com a dona.

Tinc l’honor de ser la primera alcaldessa, la primera dona que dirigeix la ciutat, i vull per tant també fer evident aquest lideratge en femení que es produeix per primera vegada a la història de Tortosa. Com va dir el passat dimecres l’exdirector general de la UNESCO, Federico Mayor Zaragoza recordant unes paraules de Nelson Mandela: El dia que les dones comencin a governar els pobles i ciutats , la nostra manera de governar canviarà el món. Poso així el meu granet d’arena en este canvi i com moltes altres dones al País hi posaré tot l’esforç i sentiment en la ciutat que m’ha vist néixer.

El meu projecte de ciutat no parteix de zero, evidentment, hem fet molta feina i n’estem orgullosos, però avui m’agradaria explicar-vos la meua idea de Tortosa, allò que volem fer, i allò que no volem fer, amb la col·laboració d’absolutament tothom, perquè una ciutat és molt més que un Ajuntament o un govern municipal. Una ciutat és un conjunt de persones, d’idees, de reptes, d’inquietuds, de problemes, de projectes i d’oportunitats. Una ciutat que avanci cap a la innovació i la prosperitat, sempre des de la cohesió social, perquè només així podrem fer una ciutat de tots i per a tots. Considero que al igual que hem fet al llarg dels darrers anys, aquesta Tortosa del futur l’hem de construir i l’hem de fer entre tots, ha de ser evidentment un projecte de ciutat impulsat, i liderat des de la institució que presideixo però ha de ser un projecte fet, construït, bastit i materialitzat entre tots, el món econòmic, el món social i sindical, el teixit associatiu, les entitats culturals, els clubs esportius, en definitiva tota la societat civil de Tortosa. Jo pertanyo a un tradició política on la participació de la societat civil en la política local sempre ha estat un eix de la nostra forma de fer i per això crec fermament que la ciutat l’hem de fer i tirar endavant entre tots i totes. I este és un projecte de ciutat que a més a més ha de ser dinàmic i cal que es vagi adaptant als canvis que ens porti el temps.

I per aconseguir-ho, s’ha de treballar des de tots els àmbits. I el que us explicaré s’estructura des de 3 grans eixos que entenc que ha de caracteritzar la nostra ciutat: una ciutat cohesionada , una ciutat pròspera on parlaré de les propostes econòmiques i una ciutat innovadora on exposaré la ciutat que concebeixo mitjançant un urbanisme intel·ligent.

Començaré com he dit per

LA CIUTAT COHESIONADA QUE FAREM JUNTS

Des del minut zero que sóc alcaldessa m’he compromès al màxim amb la gent, el seu benestar i la seva qualitat de vida, des de tots els àmbits, perquè cohesió és ensenyament, és cultura, salut, serveis socials, joventut esports, seguretat, igualtat...i és tot allò que ens afecta en el nostre dia a dia.

I per fer de la nostra una ciutat cohesionada tenim la sort de ser una ciutat que compta amb una extensa i rica xarxa d’entitats on vull destacar les associacions de veïns i la Federació d’associacions que ens permeten cohesionar els barris de la ciutat treballant de forma conjunta per tenir una ciutat millor.

1.1.Serveis Socials

El primer deure de tota ciutat és cuidar de la seva gent, de garantir la cohesió social, especialment, dels més vulnerables, els qui més pateixen. I aquesta ha de continuar sent una de les principals prioritats per a la Tortosa del futur.

A la nostra ciutat hi viuen 5.504 persones més grans de 65 anys, de les quals 1.346 en tenen 85 o més. L’atenció i cura a les persones grans és un dels nostres objectius. Hem de fer tot allò que estigui al nostre abast per promoure un envelliment actiu, on es respecti i es tingui cura de la gent gran, comptant amb la seva participació, i acompanyant-los en tot allò que necessitin, tant des d’una vessant cívica , amb les associacions de veïn, com social i cultural.

Amb col·laboració público-privada vam fer possible l’ampliació i construcció de dos residències per a la gent gran, amb places públiques i privades, però Tortosa segueix demandant més places públiques i, per tant, el meu compromís és aconseguir que la Generalitat doti la ciutat de totes les places públiques que Tortosa necessita.

I també haurem de redoblar esforços i arribar allà on altres governs, per irresponsabilitat, no arribin. Davant d’un govern espanyol que ha posat el nivell de vida dels pensionistes en risc, com a Ajuntament farem tot el que estigui al nostre abast per garantir el nivell de vida dels nostres pares i avis.

Però cuidar dels més vulnerables també és garantir els subministraments bàsics a totes les llars de Tortosa, per això us proposo seguir amb el compromís que a cap família, absolutament a cap, li puguin tallar l’aigua, el gas o l’electricitat, o passi fred perquè no pot fer front a les seves despeses. Volem eradicar la pobresa energètica de Tortosa, alhora que millorem el seguiment de les persones que viuen soles o dependents. La tecnologia, de la que parlaré més endavant, ens ha de permetre incorporar aparells de teleassistència que permetin detectar el moviment a l’interior de les cases o una resposta immediata en cas de declarar-se un incendi.

I malgrat que hem seguir treballant per que la gent no necessiti ajuda per tenir les seves necessitats bàsiques garantides , hem de continuar mentre implementant ajuts per cobrir les necessitats alimentàries, i hem de continuar treballant colze a colze, i de forma ferma i decidida, amb Caritas, Creu Roja i el Banc d’aliments , a qui vull avui també agrair la seva feina pels que més pateixen i la seva col.laboració amb la institució que presideixo.

Us proposo també que treballem junts per aconseguir la igualtat efectiva de les dones i acabar amb l’encara masclisme imperant en la societat. Ens hi hem de comprometre cada dia, no només el 8M, i per això impulsarem les mesures que preveu el Pla de Polítiques de Dones municipal i que hem tirat endavant com a govern, i ens comprometem, juntament amb els sindicats, a treballar per reduir una bretxa salarial que en ple segle XXI encara supera el 20% de diferència entre homes i dones. Com també a continuar lluitant per acabar amb la xacra de la violència masclista i protegir al màxim els drets de les dones i famílies que en són víctimes. Un altre àmbit en que hi hem centrat bona part dels nostres esforços i on som referents és en el Projecte d’Intervenció Comunitària intercultural, que ha Tortosa ha desembocat en el procés comunitari, que suposa un model de treball i construcció conjunta entre tots els protagonistes de la comunitat, és a dir, la ciutadania, les institucions i les entitats, i els recursos tècnics. Com a Ajuntament posem en valor aquest treball conjunt ,colze a colze amb ciutadania i institucions i entitats en el compromís per a la millora de la convivència i la cohesió social, que ara volem reforçar per millorar la qualitat de vida, la igualtat d’oportunitats, la salut, l’habitatge i la recerca de feina de les persones . Tortosa és i seguirà sent un model de convivència. Elo procés comunitari de Tortosa és un gran patrimoni social de la ciutat.

1.2 Salut

La nostra és una aposta decidida per un model de salut pública, municipal, de proximitat i amb els màxims nivells de qualitat. Tenim una potent xarxa de salut, amb dos hospitals públics i de referència: l’Hospital Verge de la Cinta i l’Hospital de la Santa Creu de Jesús, i la Clínica Terres de l’Ebre, estos dos últims de titularitat municipal. I a partir d’aquesta xarxa hem d’aconseguir assolir el repte pendent de captar i retenir el talent. Com en tants altres àmbits, aquest ha de ser un dels nostres objectius en la Tortosa que volem construir junts.

I malgrat caldrà pactar amb la el Govern de la Generalitat i amb els agents implicats, especialment professionals i sindicats, la meva aposta és poder disposar d’un model de gestió territorial únic amb presencia i pes del mon municipal, evidentment del nostre ajuntament. Un nou model amb un únic operador públic al 100% per aconseguir una gestió més eficient i amb més capacitat de decisió des del nostre territori.

I cal seguir amb noves inversions en l’àmbit de la salut, i en pocs mesos tindrem un nou centre de nefrologia i hemodiàlisi a l’Hospital de Jesús, i també properament s’iniciaran les obres d’ampliació i remodelació de l’hospital verge de la cinta que han de permetre ampliar les especialitats i serveis que avui ofertem, i que inclouran un nou aparcament públic que millorarà la mobilitat i l’accessibilitat a l’Hospital de referència de les Terres de l’Ebre

1.3. Ensenyament i Universitats

Un altre dels pilars de l’estat del benestar és l’educació. Tortosa disposa d’un ampli sistema d’ensenyament al llarg de tot el cicle vital, des de les llars d’infants fins a la formació d’adults, passant pels instituts i les universitats. Una xarxa que no para de créixer i millorar, i a més tenim la sort com a municipi que els darrers anys han estat dels que més s’ha invertit en ensenyament al llarg de la nostra història, i hem de seguir així, com ho serà l’ampliació de que hem presentat avui mateix de l’escola de Sant Llàtzer , o l’aposta que, anunciarem en breu, d’un nou grau d’estudis universitaris a la ciutat que ens permetrà ofertar un doble grau, seguint amb la nostra voluntat d’ampliar l’oferta d’estudis universitaris a la ciutat; o l’ampliació de l’oferta de Formació Professional en l’àmbit de la cuina i la restauració, un sector estratègic al territori; o la propera posada en marxa d’una escola internacional de referència a la ciutat, que tindrà l’anglès com a eix de la seva oferta formativa, amb els màxims estàndards de qualitat reconeguts.

Seguim incidint en el pes que ha de tenir la Formació Professional que volem seguir impulsant redoblant l’aposta per la FP Dual a Tortosa, amb el consens dels instituts, les empreses i el món econòmic i del treball, amb el clar objectiu de poder dotar de més oportunitats als joves en formacions tècniques, qualificades i orientades cap a l’ocupació estable i de qualitat.

També us proposo que puguem impulsar la creació del Clúster de l’Educació Superior a Tortosa. Una eina que ens ha de permetre remar plegats, sumar estratègies, projectes i energies per retenir el talent, i multiplicar resultats. Junts, universitats, centres de formació professional, administracions i sector econòmic ens hem de coordinar per generar noves oportunitats al territori. Un clúster que ha de permetre alhora apropar encara més la relació entre la ciutat i les universitats, entre el Campus de la URV i el centre de Tortosa.

1.4 Joventut

Com a ciutat hem de fer tot allò que estigui a les nostres mans per donar oportunitats, recursos i suport als joves, treballant amb ells les seves demandes . Tortosa és una ciutat per als joves, i ho volem ser encara més, fent que tothom pugui dur a terme aquí el seu projecte vital. Ho farem portant més estudis universitaris i de formació professional a la ciutat, però també aprofitant l’Edifici del Carrilet perquè esdevingui un autèntic punt de trobada per conèixer les seves motivacions i inquietuds que, com la societat, també són canviants.

1.5 Seguretat

Una ciutat cohesionada també ho és quan tenim una ciutat segura. Comptem amb la màxima col·laboració entre tots els cossos i forces de seguretat, amb una Policia Local de proximitat, la policia de barri, i amb la gran tasca que es fa des del voluntariat. Aspirem a continuar mantenint un cos de policia modern i referent, amb més mitjans humans i materials i que tingui al seu abast totes les noves tecnologies per poder prestar un millor servei al ciutadà. Hem de continuar treballant per tenir una policia preventiva i col·laborativa, a la vegada que reactiva quan sigui necessari. I us proposo que seguim treballant per ampliar el voluntariat en l’àmbit forestal i de protecció civil de la ciutat de Tortosa, reforçant l’ADF i l’Associació de Voluntaris de Protecció Civil, dos elements clau per treballar, des del territori, la prevenció davant de qualsevol risc.

1.6 Justícia

Però la cohesió també es guanya dotant-nos d’uns equipaments judicials de referència com tindrem en pocs mesos amb el nou Palau de Justícia que, juntament amb l’actual edifici judicial, configurarà un gran pol judicial al bell mig del centre històric. Es resoldran les mancances d’espai actuals, però no ens podem quedar aquí. Des de l’Ajuntament estem fent esforços i assumint responsabilitats que no ens pertoquen com és el cas de mantenir a les Terres de l’Ebre, a Tortosa, els serveis de l’Institut de Medicina Legal i Forense. I continuarem fent-ho, i a la vegada i malgrat les dificultats conjunturals, hem de mantenir l’aspiració d’aconseguir tenir una secció pròpia a la nostra ciutat de l’Audiència provincial, així com d’altres serveis.

1.7 Esports

I un dels actius estratègics i cohesionadors de la ciutat és el món de l’esport. En pocs mesos acabarem les obres del nou complex d’aigües a la nostra ciutat, un complex esportiu que comptarà amb gimnàs sales d’activitats dirigides, spa, pistes de pàdels, dos piscines, un solàrium i servei de restauració, que juntament amb l’estadi municipal i els camps de futbol de gespa artificial annexos i el velòdrom, configuren al barri de Ferreries un pol esportiu per a Tortosa i per al conjunt del territori. La ciutat ha de seguir millorant en nous equipaments esportius, com és el cas del nou camp de gespa artificial al Reguers , l’ampliació que farem enguany del rocòdrom o la millora de les instal·lacions existents però hem de treballar amb dos grans mancances que tenim a dia d’avui. D’una banda hem de construir a curt termini la nova pista oficial d’atletisme que la ciutat necessita, i hem de treballar per fer possible un quart pavelló que permeti acollir i resoldre totes les necessitats esportives de la ciutat.

Però el nostre repte més important a nivell esportiu serà l’any vinent quan serem seu d’un esdeveniment internacional com són els World Sports Games, que ens portaran a Tortosa milers d’esportistes amaters de centenars de països que vindran a competir, esportistes que també vindran a conèixer la ciutat i les Terres de l’Ebre amb les seves famílies. Farem que aquests jocs siguin un èxit d’organització però també de projecció de Tortosa com a capital d’un territori amb una riquesa patrimonial i natural que convidi als esportistes a tornar-hi.

Els World Sports Games no es centraran només en una setmana, sinó que ens permetrà durant un any dur a terme un projecte encara més ambiciós de posicionament del territori. Es tracta de posicionar-nos com una ciutat turística, d’oci, gastronòmica i esportiva.

Els World Sports Games tindran un clar impacte econòmic a la ciutat i al territori. Omplirem els hotels de la zona, els restaurants en sortiran beneficiats, els botiguers de la ciutat tindran un aparador amb milers de persones per mostrar els seus productes i totes les empreses de serveis es veuran implicades en aquesta oportunitat.

Aquest gran projecte no el podem fer sols, necessitem i volem fer partícips a tota la ciutadania tant en l’àmbit esportiu com de voluntariat. El voluntariat és el secret perquè els World Sports Games siguin tot un èxit. . I és que estem parlant de milers de visitants i més de 600 voluntaris que juntament amb la xarxa d’entitats de la ciutat permetran fer possible els millors jocs, n’estic convençuda. I aquí vull agrair als clubs, a l’esport base, i a totes les entitats esportives de la ciutat tota la feina feta, que heu fet i feu, i la que estic segura que farem . Per que els valors que porta l’esport i que en són la base dels WSG, són els que fan als xiquets i xiquetes d avui millors ciutadans del demà.

1.8 Cultura

I com a darrer àmbit d’aquest eix de la cohesió he deixat la cultura, per mi, l’ànima de Tortosa. Comptem amb un teixit cultural amplíssim que abraça moltes disciplines, des de la cultura popular fins al teatre, passant per la música o l’art. I tot això es marida amb un patrimoni cultural, lingüístic i històric immillorable, que volem posar a disposició de tothom. I aquí, la cultura popular i el folklore tortosí en són l’eix vertebrador, juntament amb les escoles municipals de Teatre, Música i Jota, i la nostra programació estable al llarg de l’any que contribueixen al batec cultural de la ciutat.

Precisament per això volem ser la Capital de la Cultura Catalana al 2021. Perquè des de la cohesió social i, sobretot, des de la col·laboració, caminant junts, podem bastir un projecte que ens permetrà portar Tortosa arreu dels Països Catalans, fer que la cultura arribi a tots els barris i a tots els pobles, i que tothom se’n senti protagonista.

Per aquesta fita de ciutat també caldrà abordar nous reptes . El primer d’ells ampliar el Museu de Tortosa, recuperat en els darrers anys i que ha de seguir sent encara més un referent al País.

I en segon lloc us anuncio que també ampliarem el Teatre Auditori Felip Pedrell per tal que passi de les dos sales actuals a tres. Una actuació que ens permetrà disposar d’un equipament cultural de primer ordre, que també ens ha de servir per acollir altres esdeveniments més enllà de l’àmbit cultural.

2. LA CIUTAT PRÒSPERA QUE FAREM JUNTS (BLOC ECONÒMIC)

Però si junts hem de fer una ciutat cohesionada també hem d’aconseguir que Tortosa sigui una ciutat pròspera, i on malgrat l’atur s’ha reduït un 25,4% en els darrers tres anys, encara queden 1.100 homes i 1.181 dones que busquen feina. L’ocupació estable, de qualitat i segura, és una gran prioritat de ciutat, especialment entre els joves i els aturats de llarga durada. Per que n’estic convençuda que l’ocupació és la màxima garantia de la cohesió d’una ciutat.

La nostra proposta és molt clara: volem posar en valor i reforçar el múscul econòmic de la ciutat i fer que Tortosa esdevingui la capital econòmica del triangle que configuren les ciutats de Castelló, Tarragona i Saragossa, un gran espai econòmic, industrial, comercial i agroalimentari que tenim l’ocasió de liderar, i fer-ho amb l’objectiu de donar oportunitats a tothom, a joves i a grans, emprenedors i empresaris, a aturats i treballadors.

A dia d’avui la ciutat ja se situa a la mitjana de Catalunya pel que fa al PIB , però el nostre objectiu és anar més enllà, alhora que impulsem el pes de la indústria al PIB, que avui representa un 20,2% -lleugerament per sobre de la mitjana catalana- i volem caminar fins a l’objectiu de país del 25% de la mà del Govern de la Generalitat i de tots els actors econòmics i empresarials del territori.

2.1 Pla estratègic

Per aconseguir-ho, estem a la recta final del Pla estratègic de la ciutat que està elaborant la Universitat Rovira i Virgili (URV) amb la participació dels principals agents socioeconòmics del municipi, i que com a document consensuat també des de les diferents forces polítiques haurà de marcar el full de ruta per als pròxims anys. Amb tot jo us avanço avui algunes de les propostes que des de la meva opinió que cal tirar endavant com a ciutat.

2.2 Indústria

Tenim sòl industrial preparat amb tots els serveis de llum, gas i aigua, a preus raonables al polígon Catalunya Sud i ara hem de seguir treballant per fer possible noves implantacions. Tot i recordar que estem per sobre de la mitjana catalana en el PIB industrial, cal que dinamitzem aquest espai com la millor plataforma d’aterratge per a la indústria a la regió.

2.3 Sector Primari

Un altre dels sectors estratègics del municipi és el sector primari i, per això, he creat una nova regidoria de sector primari, que en la recta final del mandat, tindrà com a missió ser l’interlocutor municipal amb el món rural.

I si parlem de sector primari a Tortosa , parlem d’oli i cítrics. Hi tenim empreses de referència, disposem de dos Indicacions Geogràfiques Protegides (IGP) de Clementines de les Terres de l’Ebre, de recent materialització l’estiu passat, i l’Oli del Baix Ebre i Montsià; fires de referència com la Fira de l’Oli i la Garrofa de Jesús...i un conjunt d’actius que cal que posem a treballar junts, amb una estratègia clara i definida per tal de multiplicar resultats. I per això us proposa la creació d’un clúster del cítric i de l’oli que permeti dotar d’eines el sector per facilitar l’exportació, les inversions, l’excel·lència, la industrialització i la generació de més llocs de treball, amb la participació també del sector del comerç i la restauració.

2.4 Emprenedoria

Pel que fa a l’emprenedoria, una ciutat no pot ser pròspera si no té en compte i cuida els seus emprenedors. I està clar que no n’hi ha prou amb ser valent i tenir una idea, cal tenir aliats que t’ajudin i t’acompanyin en tot el procés. Des de l’Ajuntament, em comprometo a bolcar-me amb els emprenedors i empresaris, a través d’una oficina d’informació, assessorament, tràmits, acompanyament i acceleració dels projectes empresarials a Tortosa.

Ho farem de la mà del viver d’empreses municipal i de l’acceleradora d’empreses ‘Ebre-Up’, que juntament amb la Diputació, acompanya, assessora i ajuda al creixement d’ star-ups del nostre territori. Perquè quan parlem d’idees, tant o més important com néixer, és poder funcionar, créixer i expandir-se.

I un dels factors clau per a l’expansió empresarial i el creixement dels projectes emprenedors és el domini de l’anglès. Com a Ajuntament, i mitjançant el Viver d’Empreses i l’Agència de Col·locació fomentarem la formació en anglès dels nostres empresaris, emprenedors i aturats per tal de millorar les seves oportunitats.

2.5 Comerç

I emprenedors són els comerciants, un sector que és l’eix vertebrador de la vida als barris, pobles i a la ciutat. . El comerç genera llocs de treball, dignifica els carrers, els cohesiona i és una font d’oportunitats. Sabem que el comerç necessita trobar un equilibri entre les franquícies i el comerç de proximitat, entre el petit comerç i les grans superfícies, entre la venda al detall i les compres online. I seguirem treballant per rellançar el sector amb la participació de les associacions de comerciants i la Federació de la ciutat, perquè cal que consensuem quines són les millors mesures a prendre des de la vessant urbanística, formativa, de promoció o de difusió...perquè és molt fàcil parlar del comerç sense parlar amb el comerç. I aquest no serà mai el nostre model.

I en aquesta vessant de promoció de la ciutat hi tenim el Mercat com a eix de dinamització de la ciutat i punt de trobada del producte de qualitat i de kilòmetre zero. Tenim un gran mercat i ens ho hem de creure . I estic convençuda que el Mercat, que cada dia llueix més, serà un dels pilars d’èxit d’aquest eix comercial del centre de la ciutat.

2.6 Turisme

Conjuntament amb el comerç hem de tenir clar que el turisme ha de seguir sent el que ha començat a despuntar els darrers anys, un dels actius estratègics més importants de la ciutat.

Ens permet posar en valor el nostre patrimoni, el nostre entorn natural, generar noves inversions, llocs de treball, i promocionar-nos al món a través dels que ens visiten. Volem créixer no només en número, sinó també en qualitat, desestacionalitzant-lo i desconcentrant-lo, fent-lo arribar a tota la ciutat i els pobles. Perquè els beneficis del turisme, en forma de despesa al comerç, hosteleria, restauració,...i les oportunitats que genera, arribin a tothom.

El turisme ha estat una prioritat des del primer moment que vam estar al govern i sabem que és una feina amb resultats a llarg termini, però el camí el tenim clar. Actualment com a municipi que forma part del Parc Natural dels Ports ja disposem de la destinació de Natura i Muntanya en Família, i a més estem treballant per aconseguir el segell de destinació cicloturística, que ens permeti impulsar encara més tot el projecte de la Via Verda, i ser referents en el turisme familiar, d’oci, esport i natura. I no hem d’oblidar el nostra paper de cruïlla entre diferents territoris, amb dos aeroports a menys d’una hora de la ciutat. I això també són oportunitats.

Però el turisme va molt més enllà de visitar un espai, cada cop més es basa en experiències, sensacions i emocions que hem volgut plasmar en una nova web de turisme: tortosaturisme.cat. Per això, amb els sectors turístics i comercials de la ciutat, plantejarem un conjunt de fins a 100 experiències a la ciutat de Tortosa i el seu entorn que permeti viure el turisme d’una manera diferent, amb la participació també del comerç, però que també ens serveixi als tortosins i les tortosines per a redescobrir la nostra pròpia ciutat i territori, situat en un entorn privilegiat enmig de dos parcs naturals.

Un impuls turístic que també ha d’assolir projecció internacional a través de la Festa del Renaixement, reconeguda com a Festa d’Interès Turístic Nacional; o amb la creació de la Tortosa Film Commission que faciliti el rodatge d’anuncis, curtmetratges, reportatges o pel·lícules a la nostra ciutat i ens permeti ensenyar Tortosa al món. Volem ser el millor plató per a qualsevol rodatge perquè tenim el millor escenari per ser-ho.

En aquest sentit, el Festival Terres Catalunya és un magnífic exponent de la cinematografia turística d’aquí i d’arreu, on el turisme i les càmeres són aliats per oferir, de nou, una experiència més completa, única, inoblidable i autèntica del nostre territori. I, en aquesta línia, ens marquem com a repte captar nous congressos a la ciutat. Estem situats a dos hores de les principals ciutats de l’àmbit mediterrani: Barcelona i València, amb el millor dels entorns, i ens proposem per tant atreure la celebració de nous congressos que serveixin per atreure nous visitants, però també que permetin crear llocs de treball i generar negoci. I aquí és important l’ampliació que us explicava d’aquest auditori Felip Pedrell. Amb una nova sala per a congressos.

2.7 Finances municipals

Però una ciutat pròspera no pot ser-ho si no tenim un Ajuntament amb una situació financera sanejada com s’ha treballat en els darrer anys. Cal mantenir una política de moderació de la pressió fiscal i, fins i tot, de congelació d’alguns impostos, alhora que cal continuar promovent polítiques d’incentivació fiscal a l’activitat econòmica, sempre amb la premissa d’intentar reduir l’endeutament municipal.

2.8 Fòrum econòmic i taula per a l’ocupació

En l’àmbit de la col·laboració público-privada us proposo un gran objectiu de ciutat: la creació del Fòrum Econòmic de Tortosa. Alguns de vatros coneixereu les Jornades Econòmiques del Círculo d’Economia a Sitges, la Trobada Empresarial del Pirineu a la Seu d’Urgell, o de S’Agaró, al Baix Empordà. Són fòrums de trobada entre el món econòmic, empresarial, social i polític, on hi participen inversors, empresaris, emprenedors, economistes. Doncs bé, proposo que Tortosa sigui la gran cita anual del fòrum econòmic més important del Sud de Catalunya, del Nord del País Valencià i de l’Oest de l’Aragó. Una cita que aplegui empresaris, emprenedors, administracions, societat civil, cambres de comerç, inversors, i en definitiva, el món econòmic per fixar estratègies, captar inversions, crear nous projectes i oportunitats per al conjunt del territori. Volem crear una cita que esdevingui un gran fòrum a Tortosa, al centre del triangle que formen els vèrtex de Tarragona, Castelló i Saragossa.

Taula per a l’ocupació

L’Ajuntament de Tortosa no té competències en l’àmbit de la ocupació, com en tants altres temes, però això no treu que tot allò que passi a la ciutat ocupi al govern municipal, i tot allò que afecti a la qualitat de vida de les tortosines i tortosins esdevingui un deure per a l’Ajuntament. Us proposo trobar un espai que sumi tots els agents econòmics, sindicals, socials i polítics de la ciutat per a promoure la ocupació de qualitat, estable i amb salaris dignes, al mateix temps que fomenti la creació de llocs de treball.

2.9 Marca Tortosa

Finalment, i en l’àmbit de la promoció de la ciutat, us proposo l’impuls de la Marca Tortosa:

Les marques són molt més que un símbol o un logotip. Les bones marques de ciutats o de territoris són la suma d’uns valors compartits, d’unes estratègies en comú i d’unes sinèrgies que, mitjançant la creació i potenciació d’una marca, es protegeixen, reforcen mútuament i expandeixen. Aquesta és la estratègia de marca de les millors ciutats del món i també volem que sigui la de Tortosa.

Per això proposem que aquesta marca sigui treballada amb tots els agents econòmics, socials, culturals, polítics i educatius de la ciutat per establir una estratègia de promoció comuna, amb uns valors compartits que siguin el nucli de la marca Tortosa. Una marca feta des de la ciutat i per a la ciutat. Una marca que sigui compartida pel món econòmic i social de la ciutat, que se la senti seva i la puguin utilitzar, alhora que la protegim mitjançant l’assimilació a la marca d’un conjunt de valors econòmics, socials i ambientals.

3.LA CIUTAT INNOVADORA QUE FAREM JUNTS (URBANISME INTEL·LIGENT)

I com a últim àmbit us vull transmetre la necessitat que apostem per fer de Tortosa una ciutat innovadora, pròpia del segle XXI, una ciutat intel·ligent, una smart city. Per ser-ho faré meues algunes de les idees de l’arquitecte i urbanista Carles Llop un dels grans experts del país en aquest urbanisme intel·ligent. Per fer realitat una ciutat intel·ligent hem de partir de la base que els intel·ligent som les persones, la gent que construïm la ciutat, i que només necessitem que ens ajudem de la metodologia smart o de la tecnologia per aconseguir ciutats més eficients, més sostenibles, més amables... i una mostra ho és la monitorització dels punts de llum, de la il·luminació dels nostres carrers, o la telelectura dels comptadors d’aigua que ja tenim a tota la ciutat i als cinc pobles. Aquesta telelectura per exemple ens permet ser més eficient detectant fuites d’aigua i consums irregulars, i alhora fa possible que des del programa sempre acompanyats de la gent gran, poguem saber si succeeix algun problema si no s’ha consumit l’aigua que pertoca a un domicili.

Quan fem ciutat hem de tenir molt clar que som les persones les que hem de posar com a eix central del nostre projecte i fer-ho incorporant coneixement a partir de l’acrònim HAM. H d’habitabilitat, A d’activitat (que vol dir producció), i M de mobilitat. Volem una ciutat personal que alhora sigui una ciutat territori que estigui connectada al món.

3.1 Connectada al món

Una ciutat territori és una ciutat que està connectada al món amb una xarxa viària i ferroviària que necessita millorar. Hem d’aconseguir la gratuïtat de l’AP-7 per a les Terres de l’Ebre, fins que no disposem del desdoblament de l’N-340 amb l’autovia A7, una autovia que ens mereixem per equilibri territorial i sense necessitat que trinxi més el nostre terme.

Però l’aposta per les infraestructures i el transport públic passa, evidentment, pel Corredor Mediterrani. Hem avançat en connexions mitjançant una bona xarxa de transport públic per carretera , però ara, el repte, és la posada en marxa del nou by-pass ferroviari entre el Camp de Tarragona i Vandellòs, on la ciutat de Tortosa estarà millor connectada que mai amb el Corredor Mediterrani, amb un temps de poc més de 90 minuts fins a Barcelona. Un nou servei que ens ha de servir també per guanyar en competitivitat i facilitar la vida de la gent que viu o treballa a Tortosa.

Com també ho aconseguiria la reivindicació històrica que, més enllà de l’Euromed, les Terres de l’Ebre puguem tenir d’una vegada per totes una estació del TGV que ens possibiliti connectar mos a les grans capitals de l’arc mediterrani, amb Europa i amb els aeroports del país, que ens han de facilitar la connectivitat amb el món.

3.2 Mobilitat

Però a més d’estar connectats al món una ciutat serà intel·ligent quan aconseguim una mobilitat que faciliti els desplaçaments de les persones que hi vivim. Hi hem treballat en els darrers anys però encara ens queda feina a fer. Hem de seguir implementant la xarxa de quilòmetres de carril bici a la ciutat, així com incentivar l’ús del transport públic. Però també facilitarem la mobilitat guanyant aparcaments gratuïts en superfície a diferents barris de la ciutat com per exemple el que ja hem començar a executar al barri de Ferreries, a la zona de quatre camins, o el que, de la mà de la Generalitat, farem gratuït en els propers mesos al barri del Temple. I hem de seguir treballant per fer realitat la millora de l’entramat urbà al barri de Ferreries amb el soterrament de l’Eix de l’Ebre, la nova autovia i la rotonda d’accés al poble de Jesús, projecte que ja està redactat.

Però una ciutat innovadora que busca eines per facilitar la vida a les persones també ho és quan treballa per la supressió de les barreres arquitectòniques que hem iniciat i que hem de continuar fent, i també passa per generar a la ciutat espais amables per als vianants on ells siguin l’autèntica prioritat. Hem peatonalitzat espais com la Plaça de l’Ajuntament , un nou punt de trobada , i el pas següent en serà la seva urbanització, que lligada a la rehabilitació pintura i nova il.luminació de les façanes farà possible que la plaça de l’ajuntament sigui l’orgull de la ciutat i un espai on encara poguem fer-hi més esdeveniments a l’aire lliure.

Fa 6 mesos vam instal·lar dos punts de recàrrega de vehicles als barris del Temple i Ferreries, gratuïts, per tal de fomentar la mobilitat elèctrica a la nostra ciutat, possibilitant la càrrega ràpida de motos i cotxes. Ara se n’està instal.lant un al barri de Sant Llàtzer. Era un servei orientat principalment cap als visitants de Tortosa, facilitant la recàrrega dels seus vehicles mentre compren, dinen o gaudeixen de la ciutat. Ara però us proposo anar més enllà. Ja que més vehicles elèctrics significa menys contaminació i menys sorolls a Tortosa us plantejo tres mesures:

D’una banda l’adhesió a l’aliança de municipis per a la interoperabilitat, per tal que les estacions de recàrrega elèctrica siguin plenament compatibles amb la resta d’estacions del país.

En segon lloc, instal.larem punts de recàrrega de vehicles a alguns dels aparcaments soterranis en concessió de la ciutat de Tortosa i, per últim, facilitarem que les tortosines i tortosins que disposin de vehicles elèctrics o híbrids endollables puguin utilitzar, gratuïtament, els punts de recàrrega, mitjançant una target compatible amb la d’altres electrolineres públiques d’altres ciutats. A la vegada que comptarem amb una app que farà possible la recàrrega a través del telèfon mòbil.

3.3 Noves tecnologies

Una eina, el telèfon mòbil, que ha d’esdevenir la clau per a la interacció dels ciutadans amb la seva ciutat, com ja és des de fa temps, una eina de comunicació entre les persones. Smart City suposa tenir la ciutat al teu abast des del mòbil, i per això reforçarem la presència de l’Ajuntament de Tortosa a les xarxes socials, l’obertura de nous canals d’interacció amb la ciutadania (com ara el Whatsapp), ampliarem els tràmits disponibles des del mòbil, promourem l’obtenció de certificats d’identitat digital i crearem APP el sistema d’Apps de la ciutat de Tortosa, entre altres mesures.

Si ens desplacem amb cotxe el telèfon mòbil ens ha de permetre poder pagar la zona blava i com hem dit , carregar el vehicle elèctric des del mateix smartphone. I aquestes seran unes mesures que es faran realitat en breu.

I les noves tecnologies ens han de servir també per tenir un ciutat més neta. Perquè és cert, no ens amaguem, hem de millorar molt amb recursos, hem de tenir una ciutat neta, i ho farem amb el nou contracte de neteja i residus, però també des de la vessant més cívica. A mig termini hauríem de dotar la ciutat de contenidors intel·ligents de tota mena de residus, que siguin capaços de detectar quan estan plens o quan fan mala olor per optimitzar-ne la recollida i minimitzar les molèsties als veïns, així com també les rutes dels camions d’escombraries per generar menys soroll, contaminació i molèsties.

3.4 Nous creixements

I en aquesta aposta per la innovació no pot quedar al marge el desenvolupament urbanístic i creixement de Tortosa que hem anat fent durant els darrers deu anys i que cal continuar impulsant. Cal generar més sòl comercial i residencial a la zona dels Portals, a la principal entrada de Tortosa, així com, en un futur, Tortosa ha de créixer cap a la ciutat veïna de Roquetes, al Pla Parcial Camí de Roquetes, així com entre aquest municipi i l’EMD de Jesús.

Però no oblidem l’eixample de la ciutat, on estic treballant i espero poder anunciar aviat un acord amb Adif per desencallar el retorn dels terrenys en desús de Renfe a la ciutat sense haver d’hipotecar-nos. La recuperació d’aquesta zona permetrà connectar definitivament els barris del centre i el Temple i serà el moment que replantegem l’accés al parc municipal Teodor González, reordenant la confluència dels carrers Ronda Reus, Ronda Docs, carrer Artur Anguera i l’avinguda Generalitat. Una de les actuacions urbanístiques més importants del centre de la ciutat que ens haurà de fer plantejar la possibilitat de crear un nou aparcament.

3.5 Centre històric

Tot això ho fem perquè apostem per la qualitat de vida, també al centre històric de la ciutat,que hem rehabilitat àmpliament en els darrers anys, i que continuarem fent amb els carrers Sant Felip Neri, Mercè, Jurista Miralles i plaça dels Estudis, lligat a la finalització del nou Palau de Justícia. Però més enllà de l’entorn, l’assignatura pendent del centre històric és aconseguir que la gent vulgui viure al nucli antic de Tortosa, i que es compti amb els màxims serveis possibles. Per això apostem per la rehabilitació, amb subvencions, que donen qualitat de vida a les llars, però també per contribuir que aquest centre històric tingui vida per les nits i els caps de setmana. Posarem imaginació, constància i les màximes facilitats perquè l’esplendor d’aquest barri llueixi tot l’any.

Ho treballarem en paral·lel que emprenem la recuperació del barri Castell, el més degradat de la ciutat. Començarem ja l’actuació del Parc del castell , al carrer Capellans i costa de Capellans que donarà continuïtat al passeig de Ronda i connectarà l’absis de la catedral amb el castell de la Suda a través d’un passeig i quatre noves places . Una actuació que també ens donarà peu a recuperar l’extens entramat emmurallat de la ciutat . En el desenvolupament del Pla director de les Muralles, hem d’incidir en el castell de Tenasses, avui ja patrimoni de la ciutat, alhora que volem recuperar com un passeig la muralla del Rastre i connectar-la directament amb el turó on s’assenta l’Hospital Verge de la Cinta, amb el Baluard del Carme.

Una transformació urbanística on el nou espai públic que generarem davant de la catedral esdevindrà un nou punt de trobada de la ciutat que com un vèrtex permetrà enllaçar els vestigis històrics de la Tortosa romana amb el tram de muralla romana recuperat i l’absis de la primera església visigoda datada el segle IV, amb el Palau episcopal, el riu Ebre i el complex cultural de l’antic Escorxador on tenim el Museu de Tortosa. I si ens endinsem al barri de Remolins, un barri on tenim el call jueu, de gran potencial turístic a impulsar i explotar encara més amb el nou projecte del centre de les Tres Cultures que acollirà en breu l’antic Balneari del Porcar, i la continuïtat de la urbanització dels terrenys que envolten el principal edifici del Balneari.

3.6 Tortosa , una ciutat i 5 pobles.

Tortosa és una ciutat, sí, però també són 5 pobles. Tortosa és Jesús, Campredó, Bítem, Els Reguers i Vinallop. Hi creiem, i hem treballat junts, des del màxim respecte i col·laboració institucional i ho volem fer més encara, perquè tenim un futur compartit, amb més cohesió i més ben interconnectats. I un exemple són les millores viàries fetes, que ens connecten amb els pobles, o la connexió que serà una realitat en breu de la 2a fase de l’ampliació i millora de la carretera entre Tortosa i Bítem.

3.7 Lo riu Ebre

I en aquest urbanisme intel·ligent tindrà un paper protagonista lo riu, lo nostre riu Ebre, que vertebra el territori i que, cada cop més, la gent vol fer-se seu. Amb la recuperació del pont de la via del tren, ara el pont roig, i el renovat pont de l’Estat, el pont blanc i de colors , els ponts s’han convertit en dos grans rambles, dos grans passejos on el riu ha de ser concebut com la gran avinguda de la ciutat.

I en la línia que ja vam iniciar amb la construcció del passeig vora riu amb el nou embarcador al centre de la ciutat , hem de seguir treballant per allargar aquest passeig a peu de riu fins a l’escorxador i fins a la universitat. Un passeig amb l’aigua a tocar que ens apropi encara més al riu Ebre. I el nostre objectiu ha de ser fer el mateix passeig al marge dret del riu Ebre. I no oblidem les obres de l’embarcador del club de rem que ara en breu s’ iniciaran.

I donant compliment al que van votar majoritàriament els tortosins i les tortosines, treballarem amb les altres administracions involucrades, per impulsar la reinterpretació del monument que hi ha al bell mig del riu.

I seguirem protegint el riu davant futures agressions externes i amb tota la fermesa defensarem l’Ebre i el seu cabal ecològic , perquè aquí sabem molt bé que ‘lo riu és vida’ i volem que el riu Ebre continui sent la font de la vida de la nostra ciutat.

HO HEM DE FER JUNTS

I per tot això que avui us he volgut explicar, i vaig acabant , us convido a creure en una Tortosa amb lideratge a les Terres de l’Ebre i al País, una ciutat que creu amb el territori i aposta per una Vegueria forta, que acompanya al país en la seva construcció nacional, i que se sent i vol ser-ho més encara, el centre dels Països Catalans. Un lideratge fort i alhora generós, perquè quan les coses li van bé a Tortosa, li van bé al conjunt del territori.

Lideratge fort significa defensar el riu Ebre, reivindicar i exigir infraestructures , apostar per un ecosistema universitari aquí a les Terres de l’Ebre, o atreure indústries per generar oportunitats per a tothom.

Volem fer de Tortosa una ciutat per viure bé, una ciutat perquè tothom tingui les oportunitats que es mereix.

Us animo a construir junts aquest model de ciutat entre totes i tots, un un projecte de ciutat, no només d’Ajuntament i de govern municipal, sinó un projecte amb ambició col·lectiva, de tots, liderada amb generositat des de la institució que tinc l’honor de presidir, però amb la participació de tothom: associacions de veïns, sindicats, patronals, Cambra de Comerç, món acadèmic, entitats culturals, clubs esportius, i, en definitiva, un projecte obert a tothom qui tingui ganes de treballar per Tortosa i amb Tortosa, sense complexos, perquè junts, estic convençuda que ho podrem fer.

Avui, a més a més de ser Sant Josep i el dia del Pare, també és l’aniversari del naixement del poeta català Miquel Martí i Pol, avui compliria 89 anys, i d’ell en coneixem i molt la seva frase del poema Ara mateix, Que tot està per fer i tot és possible. A Tortosa si treballem junts estic convençuda que farem possible la gran ciutat que tots volem , una ciutat cohesionada , una ciutat pròspera i una ciutat innovadora.

Moltes gràcies