L'alcalde d'Amposta aposta per un canvi de relació amb Sagessa

10/08/2016

El govern municipal d'Amposta trencarà l'any vinent el sostre de despesa imposat legalment pel govern espanyol amb l'objectiu d'incrementar les inversions i dinamitzar l'economia local. Així ho ha anunciat l'alcalde d'Amposta, Adam Tomàs (Esquerra d'Amposta-ERC), en una entrevista concedida a l'ACN. Tomàs considera una "equivocació" els límits que estableix la Llei d'Estabilitat Pressupostària i ja ha anunciat que l'Ajuntament habilitarà uns quatre milions d'euros per millorar l'edifici del sindicat, reparar el sostre del mercat o rehabilitar les casetes de la zona del Castell. L'alcalde també s'ha mostrat escèptic sobre el paper futur del grup Sagessa, la societat de la qual forma part amb diversos ajuntaments per gestionar els equipaments sociosanitaris de la ciutat i investigada dins del cas Innova. En aquest sentit, aposta per redefinir la relació actual prioritzant la prestació de serveis i els resultats. Poc més d'un any després d'haver assumit el govern municipal, assegura que ja ha "passat pantalla" de les dificultats per l'herència rebuda i focalitza la seva atenció en resoldre problemes d'organització i del dia a dia, tasca per a la qual no renuncia a contractar un gerent.

Recorda l'alcalde que, d'acord amb la Llei d'Estabilitat Pressupostària, l'Ajuntament d'Amposta només tindrà capacitat per incrementar la despesa en un 1,8% més que l'any anterior. "Això, en ajuntaments que estem econòmicament bé, és un desastre. No pots dinamitzar l'economia", lamenta. Amb un endeutament que se situa al voltant del 50% i 3 milions d'euros de superàvit, considera Tomàs que deixar d'invertir per complir les regles de dèficit resulta "inviable, és deixar morir l'economia". "Recaptem molts diners que no podem posar al carrer. No té massa sentit", abunda.

Per això, ja ha anunciat que, de cara l'any vinent, habilitaran uns 4 milions d'euros per fer front a projectes com la rehabilitació de l'edifici del sindicat, el sostre del mercat municipal o la remodelació de les casetes del Castell. "Ho farem trencant la regla de la despesa i saltant-los la Llei d'Estabilitat Pressupostària", reitera. "L'estat espanyol s'equivoca", rebla un cop rere l'altre. La conseqüència de tot plegat, admet, serà la imposició d'un pla econòmic i financer per a l'exercici següent, com ja ha succeït en altres municipis del territori. "No és estar fora de llei: simplement, ens faran fer un pla que haurem de complir. Però ho podem fer perquè tenim recursos. No tindrem a la gent del poble desatesa quan ho podem fer", remarca. A la pràctica, apunta, aquesta pla econòmic i financer acabaria tenint un efecte paradoxal, perquè permetria elevar el límit de despesa actual, integrant dins de la base per al seu càlcul l'excés inversor ja efectuat.

Poc més d'un any després d'accedir a l'alcaldia amb majoria absoluta, un dels reptes que continua tenint encara sobre la taula el nou alcalde és el redreçament del rumb dels equipaments sociosanitaris de titularitat municipal. Especialment de l'Hospital Comarcal, gestionat a través del grup Sagessa, actualment sota la lupa judicial del cas Innova –hòlding municipal de l'Ajuntament de Reus del qual formava part-. Ja des de l'oposició, Tomàs havia denunciat, d'acord amb una auditoria, l'existència de contractes per valor de més de 4 milions d'euros adjudicats irregularment, vulnerant el procediment de contractació. La irrupció de la Guàrdia Civil al centre hospitalari i al consistori a finals del mes d'abril de 2015, en el marc de la investigació judicial pel cas Innova va acabar de posar definitivament en qüestió el model, molt dependent de les decisions orgàniques i operatives que es prenen des de Reus.

La "complicada" continuïtat de Sagessa

"Encara no es pot trencar la corda", sosté l'alcalde, sobre la continuïtat de l'Ajuntament d'Amposta dins del paraigua de Sagessa, que ja han qüestionat obertament altres municipis ebrencs. Malgrat tot, aposta per un canvi de model substancial. "És complicat que tingui continuïtat com funciona", afegeix. Tot i assegurar que la regularització de les mancances detectades per les auditories no ha condicionat el dia a dia del centre, reconeix que està sent una tasca "ingent" i que ha requerit efectuar una "dotació urgent" als serveis jurídics per legalitzar i posar al dia aquestes situacions.

Recentment, a més, el consistori ha traslladat el seu descontentament en el moment que es va destituir l'últim director general: des de fa dos mesos, l'Hospital Comarcal està sense gerent i el consistori, assegura, va rebre la comunicació de la decisió sense poder esmenar-la. "Si és el nostre gerent i paguem 500.000 euros a l'any per la gestió: al client se l'ha de tractar una mica millor. Volem amb GINSA -Gestió Integral Sanitaria Assistencial, empresa del grup- una relació més de client-proveïdor que de soci. Paguem uns diners i volem que s'ens doni un servei", sosté.

La voluntat del consistori ampostí, com altres ajuntaments ebrencs, és que les decisions siguin cada cop més "territorialitzades", per poder "incidir cada cop més". A mig i llarg termini, però, la decisió que s'assumeixi sobre el futur de la societat, remarca, s'haurà de prendre "de forma conjunta i de la mà del Departament de Salut". Actualment, la situació global del grup, però, és força delicada amb la investigació judicial, la situació financera de l'Hospital de Sant Joan de Reus i la pèrdua de la gestió de nombroses residències sociosanitàries al territori. " Perden molta quota i hauran de fer el que ells diuen un 'reset' societari", diu Tomàs.

La residència, a concurs

En l'àmbit sociosanitari, l'altre gran cavall de batalla de Tomàs ha estat el projecte de la residència de la gent gran. Una obra que, malgrat ser inaugurada oficialment a finals de març passat del 2015 per l'anterior equip de govern de CiU, encara no s'ha posat en funcionament. Una espiral de problemes administratius, judicials i tècnics pendents ha deixat l'equipament sense poder obrir portes durant més de setze mesos. L'alcalde assegura que, un cop s'ha posat en vies de solució l'execució definitiva de la línia elèctrica que ha d'abastir l'edifici, es podrà posar finalment en marxa el pròxim mes de setembre.

"Per problemes en execució de l'obra que no va solucionar el govern anterior han fet que ens haguem trobat que la línia Fecsa no la tenia legalitzada. Ens diuen que fins legalitzar-la no connectaven. Hem trigat vuit mesos: s'ha hagut de canviar una torre, arribar un acord amb qui va certificar l'obra el 2011. Hem hagut de fer arqueologia. Per deixadesa, en el moment que van arribar 600.000 euros d'inversió –provinents dels fons d'industrialització arran del tancament de Lear-, es van abocar allí i ningú es va preocupar d'acabar-ho com Déu mana", aclareix.

En total, el projecte ha costat 12,5 milions d'euros. Finalment, només s'ocuparan les 80 places que ja té la residència actual: 77 concertades i tres de privades. Difícilment, creu l'alcalde, es poden ampliar de forma considerable a curt termini. La Generalitat hauria ofert al consistori habilitar-ne deu anuals al llarg dels pròxims quatre anys, si existeix disponibilitat pressupostària. "Amb això no fem res", diu Tomàs. Mantenir l'equipament, actualment gestionat per la Fundació de Serveis Socials del Montsià –FUSSMONT- que controla el mateix consistori, deixa un dèficit anual de 600.000 euros a les arques municipals.

"La traurem a concurs, amb un cànon per plaça, amb els 6 milions d'euros de deute i el milió d'euros que val fer la cuina. Mantenim la titularitat municipal de la residència i les places continuaran sent públiques de la Generalitat. Deleguem la gestió", assegura. El govern municipal ja prepara el concurs per tenir-la adjudicada a finals d'any: la concessió podria rondar els 40 anys. "Primer l'obrirem i després farem el concurs: la prioritat és posar-la en funcionament", anuncia. El consistori, a més, vol endegar una campanya per intentar cobrir les 160 places existents al nou equipament. Segons l'alcalde, almenys tres empreses han mostrat ja el seu interès a l'hora de concórrer al concurs públic per a la seva gestió.

Un gerent per al dia a dia?

La resolució dels problemes detectats en el procés d'obertura efectiva de la residència de la gent gran, explica, són paradigmàtics de la situació en la qual, assegura, es va trobar la gestió municipal. Més d'un any després d'assumir el govern, Tomàs ja no vol encetar noves polèmiques al respecte. Assegura que ja ha "passat de pantalla". "No és que tot estigués mal fet, però les prioritats eren unes altres", apunta. Una dinàmica, resumeix, basada en executar les obres "vistoses" o "els grans equipaments" però "deixant la gestió del dia a dia". Això, explica, els ha obligat a incorporar a la seva tasca la resolució d'aspectes administratius i contenciosos de mandats passats, de prestar atenció sobre aspectes que requereixen actuacions urgents com la xarxa de clavegueram, l 'abastament d'aigua potable, l'asfalt dels camins o l'eliminació de les barreres arquitectòniques.

La necessitat d'atendre aquest tipus de situacions i la gestió quotidiana del municipi porta de nou a l'alcalde a plantejar-se seriosament la necessitat de contractar un "gerent" que es faci càrrec d'aspectes com el personal, les infraestructures o els serveis, amb l'objectiu, sobre el paper, d'optimitzar recursos. "Abans d'entrar d'alcalde ho vaig defensar molt. Al final es farà necessari per a la gestió de coses del dia a dia, que no tenen res a veure amb la política. Tortosa ho va fer l'any 2007. Fa falta algú que modernitzi la casa i ho fem nosaltres, ara. No dic que l'hagi de crear, però fa falta. És com una empresa desendreçada i s'ha d'endreçar. Treballar més amb voluntat de tenir una ciutat del futur organitzada i eficient que la voluntat de tornar a repetir d'aquí a quatre anys com alcalde o equip de govern; no és això", argumenta.

Capital en despesa taurina

Un altre dels grans objectius que Tomàs es va marcar a l'arribar a l'alcaldia va ser la diversificació, l'aposta per un programa de festes majors que obrís el ventall de possibilitats, oferint "alternatives" reals més enllà dels omnipresents actes taurins. La realitat, de moment, és tossuda: Amposta continua sent la ciutat que més diners públics gasta en bous de les Terres de l'Ebre, i segurament de Catalunya: uns 100.000 euros sobre un pressupost de festes que se'n va als 300.000, segons xifra Tomàs. "Amposta serà enguany la capital de la música en català, dels Quicos, dels concerts i es continuaran fent bous, perquè hi ha una tradició, una demanda i continuen sent actes multitudinaris", exposa l'alcalde. L'alcalde intenta capgirar les xifres assegurant que, proporcionalment, el cost dels actes taurins en realitat no seria tant elevat perquè la recaptació que se n'obté –en concepte de carros o llotgetes de la plaça de bous- permet ingressar al consistori uns 50.000 euros, la meitat del seu pressupost de bous. "La despesa és més gran de la part de festes que no són bous –concerts o sessions de ball-. Podem discutir si és molt o poc. Però la part que paga la gent que els agrada els bous és molt més alta que l'altra part de festa. Però insisteixo en la creació d'alternatives", tanca Tomàs.