Catalunya continua marcant la política espanyola

HISTORIADOR I CRONISTA DE GANDESA

Escoltant Pedro Sánchez quan parla de les dificultats de pactar la seva investidura amb Pablo Iglesias pel tema de Catalunya, hom veu que sempre marca el calendari espanyol. I per què? Doncs és molt fàcil entendre; la primera economia espanyola, que té els seus màxims dirigents empresonats o exiliats, sense haver acceptat cap mena de diàleg seus per resoldre-ho, havent destruït els acords consensuats entre els parlaments espanyol i el català per un TC que per molt constitucional que sigui no pot arremetre contra el vot popular, com a principi bàsic de la democràcia i, més, un cop ja s’havia referendat, s’han enderrocat les bases de la democràcia. A quin país vivim que el poder judicial s’imposi per sobre del popular? Vet aquí l’error que des d’Espanya mai no es vol solucionar; només assumint que la raó solament la tenen ells, i, els que no pensen i obren com ells desitgen, s’han d’empresonar o s’han d’exiliar per no estar sotmesos davall el pes de la seva llei, és que les coses no funcionen com a un País normal. Això és propi d’una autocràcia i no d’una democràcia! Com poden seguir tancats o exiliats els polítics elegits a l’ajuntament de Barcelona, al Parlament de Catalunya, a les Corts de Madrid o al Parlament europeu, sense poder exercir les funcions polítiques, quan milions de persones els han votat? Incomprensible!

Quan els problemes no es volen resoldre i es pretén obligar a marcar el pas únicament al so de la majoria, xafant, destruint i eliminant un dels pilars fonamentals de qualsevol democràcia, ens trobem com ara, en el moment d’haver de votar la investidura del president del govern espanyol i Catalunya sigui el principal impediment. Però no ho dubtin!, la investidura sortirà avant, i ho serà pel raonament tantes vegades repetit en temps no gaire llunyans, “Espanya, antes roja que rota”. Entre ells es barallaran però a la fi s’arreglaran; cadascú tindrà les cadires còmodes i ben remunerades que els escaiguin. Però el problema català, malgrat aportar al PIB espanyol la majora part de la seva riquesa productiva, tenir més de 2 milions de ciutadans descontents i emprenyats, tractant-nos com a tararots, això no importa. Volen manar, volen que els que no pensin com ells han d’obeir per reial ordre i aquí no passa res! Diran que “el referèndum no se da en ningun estado democràtico del mundo”. I repetiran que “la Constitución está por encima de todo” quan la majoria d’ells es van negar a votar-la per massa agosarada i desitjar, en temps de dictadura, que tot continués igual que quan manava el dictador. En aquells moments, als jutges no els calia fer maniobres per jutjar els dissidents. Ara han de crear relats i manipular la llei per no “enfadar” i enfangar la justícia europea. Però malgrat tot, quan els convé, com en el cas de la ex alcaldessa de Madrid, amb els suposats tractes preferents als fons voltors, se la jutja i se l’absol perquè dels tres magistrats dos eren amics i el tercer de diferent color. I per la mateixa regla de tres, les despulles del general Franco segueixen a la basílica de l’Escorial, al mausoleu construït per presoners que per defensar la República i la democràcia foren castigats durant anys i panys, sense el més mínim respecte als drets humans. Aquesta era Espanya i segueix pel mateix camí!

Algú s’ho hauria de fer mirar com funcionen les institucions de l’Estat! La corrupció del partit que va manar durant anys segueix sense càstig, la Corona es reprovada per una gran majoria d’espanyols i la justícia juga segons bufa el vent. Mentre apareixen casos com els del policia Villarejo, relacionats amb la Corona, amb l’espionatge interior dels grans bancs pagant els accionistes, i atemptats terroristes que la CNI controlava des de feia anys i no els van voler investigar pel PSOE, PP i Cs per no deixar a l’aguait, a bon segur, alguns personatges influents i perquè s’havien realitzat en un moment de gran perill per Espanya quan Catalunya estava a punt de proclamar la República. Aquest és un país difícil d’entendre, sinó s’interposa la frase de "antes roja que rota”. Anem a mal borràs, estimats lectors!