L'Espanya global i tots els espanyols hem de ser iguals

HISTORIADOR I CRONISTA DE GANDESA

Hi ha qui entén la democràcia creient que s’ha de basar en el que ell pensa. La resta de la gent, els que obren diferent i aquells que marxen per altres camins, deixen de ser demòcrates. Alguns que s’omplen la boca parlant de democràcia no entenen que el parlamentarisme, el pluralisme, la llibertat d’expressió i manifestació son les bases essencials. Per ells la llei es marca segons la seva manera pensar, quan els convé van sempre a favor seu i tothom ha de passar per allò que ells fan i creuen. Els que marxen per trajectòries distintes, el criminalitzen com a sers inferiors; fins i tot, se’n burlen, els ofenen, els persegueixen i fan servir tots els mètodes possibles per aconseguir els seus objectius, siguin o no basats en l’essència de la democràcia.

Vet aquí que als catalans ens consideren espanyols i malgrat tenir-nos inclosos dins la seva estructura, no ens tracten d’igual a igual, potser per allò “del derecho de conquista”. Som diferents, provenim ancestralment de l’imperi carolingi que no té res a veure en la seva procedència, parlem una altra llengua que no es la seva, les lleis nostres, diferents, poc a poc les van destruint per igualar-les a les seves i com manen dels diners, dels pressupostos i de les seves lleis, no ens atorguen els mateixos drets en el repartiment. Paguem més, produïm més, exportem més, rebem més turisme, creem més riquesa i per això ens han de mantenir dins la seva estructura estatal obligadament perquè se’ns considera que “los catalanes de la piedras sacan panes”. Però pretenen aniquilar les diferències lingüístiques, socials i ètniques que durant segles ens han distingit. Tots hem de ser iguals; naturalment igual que ells, malgrat que produïm més i no ens arriben els diners en proporció als que paguem. Obliden les infraestructures que han construir, assignen als pressupostos quantitats inferiors a les que ens necessitem, i, a més, la majoria de les obres només es construeixen en proporcions inferiors al 50% del pressupostat i, en canvi, a Madrid per allò de “quien reparte se queda la mayor parte”, se’ns pressuposten 100 i se’n construeixen 114. I encara parlen d’igualtat! El seu aeroport té 5 terminals i el doble de treballadors de terra que el Barcelona i la diferència és inferior el d’aquí al d’allà en menys d’un 10% i encara per volar a segons quines destinacions des de Barcelona s’ha de passar per Barajas obligadament per fer cap a l’indret desitjat. Tots som o iguals, els espanyols! Els diners que es guanyen als nostres ports van a parar a altres ports espanyols deficitaris i els beneficis de l’aeroport de Barcelona, com escanyen personal, terminals i el que convingui, no s’inverteixen a les mateixes instal·lacions perquè no sigui que malgrat totes les traves que hi posen expressament, Madrid quedi amb menys passatgers que Barcelona. Quan manava Franco el mateix camió matriculat a M o a B, els de Madrid podien carregar tres o quatre tones més per tal que no fos que Barcelona matriculés més vehicles que Madrid i per això vèiem molts camions dels nostres pobles amb la M i no amb la T de Tarragona. Ara, en democràcia, el Corredor del Mediterrani, no el fan passar pel costat del mar; passa per Madrid, el fan anar per on volen i Andalusia, Múrcia, València i Catalunya, que aporten més del 60% de l’economia estatal, no disposen de trens ràpids per transportar les mercaderies. El mateix que en temps de Franco; fan el que en volen i apliquen “de llengua” l’entelèquia que hem de ser tots iguals. Quina gràcia, no?

I per això han creat “ESPAÑA GLOBAL”. A l’estranger el ministre Borrell, diu que els catalans s’han extralimitat i per això han empresonat els seus líders. Oblida que van enderrocar l’Estatut aprovat legalment i el TC, sense tenir en compte la democràcia, va suprimir les lleis de la igualtat. Després els catalans van demanar diàleg una i moltes altres vegades abans del que va succeir el 2017, i sempre se’ns va negar. Negar, negar i negar...fan el que volen i tots els espanyols hem de ser iguals que ells, malgrat que no ho som. Ells no s’ho creuen i nosaltres tampoc!