La controvèrsia amb el TDAH

PSICÒLEG

EL TDAH (Trastorn per Dèficit d’Atenció amb Hiperactivitat) no deixa de generar controvèrsies, i més encara quan el famós psiquiatra nord-americà Leon Eisenberg va assegurar set mesos abans de morir al 2009, en una entrevista al setmanari alemany Der Spiegel i publicada el 2012, que el TDAH es tractava d’una malaltia fictícia. Com podem veure, el doctor no podia ni ratificar ni desmentir la informació, perquè ja era mort, però sembla que a l’entrevista, realitzada en anglès i traduïda a l’alemany, se li va traduir malament la paraula “invenció” quan ell en realitat estava parlant de “sobrediagnòstic” per fer un toc d’atenció i aprofundir en la investigació i la millora del diagnòstic, ja que creia que hi havia un excés de tractament farmacològic.

PERÒ LA CONTROVÈRSIA continua i recentment hem pogut veure un programa per TV3 que es deia “TDAH: realitat o invenció”. En aquest programa un periodista entrevistava per una part la psiquiatra Dra. Montse Pàmies i per una altra al Dr. Marino Pérez, catedràtic i psicòleg clínic. Cadascun d’ells ens donava la seva visió del problema: l’un defensant el diagnòstic clínic i el tractament farmacològic i psicoterapèutic, i l’altre dient-nos que això no és així, que realment la nosologia és més que dubtosa i que no hi ha base empírica per sostenir-la. Tot i que no era un debat entre psiquiatria i psicologia, sinó entre la validesa conceptual del diagnòstic, en el decurs del debat es va arribar a dubtar dels plantejaments mateixos de la psiquiatria i la psicologia.

POT SER que la controvèrsia que presenta el TDAH sigui que el diagnòstic es basi en l’observació de comportaments conductuals o símptomes observats a la infantesa i l’adolescència i que poden constituir per sí mateixos trets de comportament pròpiament infantils o idiosincràtics de la maduració evolutiva, però hem de ser conscients que fins avui no hi ha evidència científica que sigui un trastorn biològic real, ja que no hi ha proves de laboratori que ho sostinguin i la investigació ens diu que de vegades hi ha estudis que mostren alguna alteració associada a nivell biològic al diagnòstic del TDAH, però d’altres vegades no són consistents, ja que són molts més els estudis que no ho confirmen.

INDEPENDENTMENT de la pressió que exerceixen les poderoses industries farmacèutiques per a poder vendre els seus productes, tampoc negarem que el tractament farmacològic no hagi de ser prescrit en molts de casos per millorar el funcionament del nen, però abans s’haurien d'analitzar a fons els orígens dels símptomes, analitzant bé els estils educatius dels pares així com l’entorn social, familiar i escolar de la persona afectada. Som conscients que hi ha molts de nens i nenes que presenten el perfil del constructe clínic del TDAH, i hem de saber que des de la psicologia hi ha eines en l'àmbit de la teràpia cognitiu-conductual que són efectives per afrontar aquests problemes, podent arribar fins i tot a evitar en alguns casos la farmacologia.