De què parlo quan parlo d'anar en bici
QUAN VEIEM PASSAR ALGÚ que es desplaça en bicicleta -no parlo ara dels esportistes, em refereixo als que utilitzen la bici com a transport- què pensem? Ens fa por? Ens dóna enveja? Ens fa pena? Ens preguntem per què ho fa? Com a ciclista urbà, intentaré donar una mica de llum sobre les seves motivacions. I les meves. PROBABLEMENT ES PENSA que estalvia diners i, en aquests temps, és una raó de pes. També hauria de ser per altres, però és ara quan fem números: algú ha calculat que portant la canalla en bicicleta a l'escola s’estalvia 700 euros a l'any. Ja tenen una bona raó. PERÒ HI HA MÉS: la bicicleta no contamina. I encara que no tots els ciclistes són vegetarians, el respecte pel medi és un valor en alça. Tenir cura del planeta per als nostres descendents ens fa sentir-nos millors. Un bon motiu, no? I RECORDIN que la bicicleta evita moltes malalties; el percentatge de població amb sobrepès als Estats Units ronda el 55%; a Europa, el 33%; a Holanda, el 18%. Endevinen per què? I l'obesitat és un problema de salut de primer ordre, que genera malaltia i envelliment amb mala qualitat de vida. I ESTÀ DE MODA: fixeu-vos quines bicicletes es fan; són obres d'art. I és igual el que vulgui anunciar: una assegurança, un dipòsit bancari, roba, un restaurant ... Posi una bicicleta, i tothom sabrà que el que ven és fiable, sa, que provoca sensació de llibertat i que millora la qualitat de vida. I TAMPOC PERDO TEMPS; i si aprofito les infraestructures que es van creant -penso en la Via Verda que uneix Jesús, Roquetes i Tortosa- no glopejo fum, no sento soroll, no corro riscos, aparco on vull, i al final, trigo el mateix que en cotxe. Els sembla que hi ha pocs motius per anar en bici? I NO OBSTANT AIXÒ, tinc la convicció que hi ha una raó molt més profunda que m'empenyia a anar en bici a escola, i ara a treballar. És una cosa més íntima, que té a veure amb la sensació de fluir: alguna vegada han estat fent alguna cosa veritablement a gust? Han notat llavors que el temps desapareix? És gairebé impossible d'explicar, però segur que alguna vegada l'han experimentat; bé, jo vaig en bici per això; és el que em fa estar millor quan arribo a la feina i a casa. MIRIN, TINC UN AMIC, -ell dirà que no és amic meu, potser- que és un virtuós del calaix flamenc: preguntin-li a ell per què el calaix, i les seves raons valdran també per la meva bicicleta. DONEU-LI UNA OPORTUNITAT a la bici: oblidin els prejudicis, si tenen algun, i provin-la. Però donin-li uns dies, fins que el selló no els faci mal. Veuran com, passat aquest tràngol, enganxa; i sinó, provin el calaix, que també té la seva gràcia. Però no es quedin aturats: busquin on fluir.
Enfilem el camí cap a la Mancomunitat de l'Ebre
Xavier FauraPRESIDENT DEL CONSELL COMARCAL DEL BAIX EBREPUBLICITAT
