El dret a decidir de les Terres de l'Ebre
CREC QUE EL DRET A DECIDIR forma part de la persona humana i dels pobles. Podem decidir on volem viure, si volem estudiar o treballar, si volem casar-nos o estar solters, hi ha moltes possibilitats. LES PERSONES, igual que els pobles, tenim el dret a decidir què volem ser i com volem viure, encara que la vida t’obliga a moltes coses que no t’agraden. Que ningú em catalogui políticament, perquè s’equivocarà. ARA QUE ES PARLA molt de la consulta del 9-N i del dret a decidir, estic totalment d’acord que els catalans podem decidir el nostre futur. L’Estat espanyol és una fàbrica d’independentistes. Si no mos volen, marxem i ja està, encara que jo personalment no ho veig gens clar. ENTENC QUE A CATALUNYA no se la respecta i ens estan fotent canya per tot arreu. Penso, i pensar i opinar és lliure després de 40 anys de dictadura, que no s’ha de tindre temor a dir el que penses, agradi o no. Catalunya reclama, almenys una part dels habitants, la independència i el dret a decidir el seu futur, d’acord. SI VOLEM EL DRET A DECIDIR de Catalunya, jo també vull el dret a decidir de les Terres de l’Ebre respecte a la província de Tarragona. Fa molts anys que les comarques de l’Ebre reclamen la vegueria i mai s’ha trobat el moment per fer que aquestes comarques no depenguin de Tarragona. Sé que molts diran que això depèn de Madrid, cert. Però, després de més de 35 anys de democràcia, no s’ha pogut respectar mai la identitat de les Terres de l’Ebre? LES COMARQUES DE L’EBRE tenim una idiosincràsia pròpia, una manera de parlar, de ser, de xalar i de cultura que des de Tarragona mai s’ha tingut en compte, no s’entenen i des de la resta de Catalunya tampoc. Mentre formem part de la província de Tarragona no aixecarem mai el cap. Fa 25 anys es va encetar una campanya, ‘Som vegueria’, que no va servir de res. Ara és el moment de reclamar el nostre dret a decidir. De demanar la independència de les Terres de l’Ebre respecte a la província de Tarragona i que els nostres polítics es mullen. RECLAMO RESPECTE a la manera de ser de les Terres de l’Ebre i vull afegir que el centralisme de Barcelona és pitjor que el de Madrid. Sí al dret a decidir de Catalunya, però també de les Terres de l’Ebre. PER CERT, EM SENTO MOLT CATALÀ, però encara més ebrenc. Vull afegir que no m’agraden els bous, sí la jota i la música de banda, sobretot el pasdoble, i per damunt de tots, el pasdoble Tortosa, del mestre Monclús.
Enfilem el camí cap a la Mancomunitat de l'Ebre
Xavier FauraPRESIDENT DEL CONSELL COMARCAL DEL BAIX EBREPUBLICITAT
