El país que volem

Xavier Vega |

31/07/2014

SÓN ELS FILLS del franquisme, de la llarga, fosca i freda nit de repressió i barbàrie. Són hereus de la pitjor Espanya, de la madrastra sense compassió per als seus fills, de l’Espanya Negra de Darío de Regoyos, del “Vuelva usted mañana” de Larra. En la seva mentalitat de llops esteparis, no hi ha lloc per al diàleg (del grec dia, “dues parts” i lógos, “llenguatge”, “pensament”). Només entenen el monòleg de la dominació, perquè la lògica de la negociació, de la transacció, del comerç i de l’acord és estranya a la seva essència autoritària. “CASTILLA MISERABLE, ayer dominadora / envuelta en sus harapos, desprecia cuanto ignora”, va escriure Machado. Des de la ignorància, pensen la seva història com en el versos d’Alberti: “A galopar, a galopar/ hasta enterrarlos en el mar”. Diuen que van arrencar a Astúries i van recórrer “las grandes, las solas, desiertas llanuras”, fins a expulsar els àrabs i els jueus. Després, encara es van embarcar per anorrear milions d’indígenes i centenars de llengües i cultures, més enllà del vast Oceà. I mentre en treien milers de tones de plata (40.000, només a Potosí), la seva gent moria de fam per la corrupció dels governants, les constants guerres de religió i la incapacitat de gestionar l’Imperi amb criteris racionals. ELS TEMPS HAN CANVIAT, però ells són els mateixos, els descendents de la vella oligarquia establerta a Madrid, una casta formada per les velles famílies aristòcrates, els alts funcionaris de l’Estat i els poders fàctics. Al principi guardaven les formes, temorencs de la nova situació política. Però, davant la incapacitat de l’altre gran partit dinàstic i la passivitat de la gent, han perdut la por, s’han arrencat les màscares i tornen a cavalcar. I tornen a llençar aigüera avall milers de milions d‘euros en trens d’alta velocitat, aeroports sense vols, autopistes gratuïtes i suborns, mentre les classes populars naufraguen en la crisi. Neguen els Països Catalans, però alhora els afirmen com a territoris singulars, com a unitat de destí en l’espoli econòmic i en la persecució lingüística i cultural. PERQUÈ LEGISLEN contra la llibertat i contra el poble, sobretot, contra el poble català. Intenten que cada dia ens sentim una mica més desgraciats. I nosaltres pensem que sentir-se català és, tal vegada, sentir-se infeliç, pel càstig permanent que ens imposen, dia sí, dia també. Però ens manté ferms la idea que ha de ser pitjor sentir-se espanyol, quan només és possible d’acord amb el seu cànon nacional: vol dir acceptar el fanatisme religiós i el militarisme, la intransigència i l’engany com a fonaments del poder, la cobdícia, l’arrogància i la desídia com a virtuts teologals, el menyspreu a la diferència. Vol dir Numància i el Cid, Torquemada i Olivares, Felip V i els Borbons, els Primo de Rivera i Franco, el nacionalcatolicisme i Rouco Varela, Aznar i les misèries de la FAES, la caspa i Bankia, la catalanofòbia més delirant. SABEM PROU BÉ quin és el seu projecte nacional i per això en tenim un altre: el nostre propi. Volem el país que va somiar Macià: “una Catalunya lliure, socialment justa, econòmicament pròspera i espiritualment gloriosa”. Haurà de ser un lloc on tindran cabuda els catalans de sempre i els nous: no preguntarem d’on ve tota la gent que ha arribat a casa nostra a fer les Amèriques, només preguntarem cap a on vol anar, cap a on hem d’anar per construir una pàtria per a tothom que vulgui compartir-la, un espai de civilitat i de progrés. La nostra història està feta de nouvinguts i de respecte a la diversitat. Aquesta és la nostra grandesa i aquest, el nostre futur. El 9 de novembre hem de votar i hem de votar independència. Tots comencem a estar cansats de ser independentistes i necessitem ser independents per ser, finalment, un país normal.

Etiquetes de comentaris