I al segon mandat, Bel ha oblidat Ferreries
LA SOCIETAT OCCIDENTAL, generalment, està obsessionada pels resultats a curt termini, per la satisfacció immediata dels desitjos. Aquesta actitud queda plasmada als programes electorals de la gran majoria de partits polítics, que acaben prometent coses que en quatre anys són materialment impossibles de realitzar, per molta voluntat que hi posis i per molt que t’hi esforcis. Després, quan veiem que les promeses no es compleixen ni els nostres desitjos no es realitzen, arriba el moment de rendir comptes. LA MEUA CRÍTICA, però, no es fonamenta en el curt termini. S’està esgotant el segon mandat del govern convergent de Ferran Bel i, per tant, vuit anys són suficients per tenir una visió ampla i clara dels canvis ocorreguts, tant per a bé com per a mal. Precisament, ara em ve a la memòria aquelles llargues caminades, que el llavors candidat a alcalde es permetia pel barri de Ferreries. Recordo totes aquelles promeses electorals, les xerrades amb veïns, els discursos i els constants atacs a Joan Sabaté per la seva gestió a l’alcaldia. COM A VEÍ DE FERRERIES, seria un hipòcrita si no agraís a l’actual govern la rehabilitació de l’antic mercat per convertir-lo en l’actual Centre Cívic de Ferreries, una de les reivindicacions més antigues de l’associació de veïns. Però sens dubte, les dos actuacions més importants, realitzades al voltant del barri de Ferreries, són la rehabilitació de la façana fluvial i l’ampliació de la Via Verda, amb la incorporació de l’antic pont del ferrocarril. Dos obres finançades i executades per l’actual govern estatal del Partit Popular, tot i que a la propaganda electoral de CiU ens vulgui fer creure que són una obra eminentment municipal. LA REALITAT DEL BARRI és molt diferent a la que fa vuit anys ens va vendre CiU. Aquella aposta per Tortosa com a “destinació turística esportiva”, amb l’estadi i les piscines com a centre neuràlgic de l’esport tortosí, s’ha esfumat. A canvi, ens hem quedat amb un grapat de runes i ferros rovellats que contribueixen diàriament a la depreciació del barri. No sols afectant a la convivència veïnal, sinó perjudicant tota l’activitat comercial que hi havia al voltant. Ferreries està bruta, deixada, descuidada i oblidada per l’actual govern municipal de CiU. Amb tot, l’última agressió al barri ha vingut provocada per la instauració de zones blaves al voltant dels edificis i oficines públiques o d’interès com l’ambulatori, l’Aliança, l’oficina d’Hisenda o la de BASE, instituts i equipaments esportius... La situació d’asfíxia comença a ser insuportable per un barri que està morint lentament. Només cal veure la falta d’il·luminació, l’estat de les voreres, la situació lamentable en la que es troben alguns equipaments urbans... AQUELLS DIES en què Ferran Bel i el seu equip es passejaven per Ferreries amb un somriure d’orella a orella s’han acabat. Aquelles visites especulatives, que s’aprofitaven de l’obsessió del ciutadà pels resultats a curt termini, han deixat pas a la crua realitat. I la realitat és ben evident a cada carrer i a cada casa de Ferreries: estem relegats i arraconats per la política municipal. Sols les obres estatals abans esmentades han donat una mica d’aire fresc al barri, però no són suficients. Hem de treballar tots plegats per tornar a situar Ferreries al lloc que es mereix. Durant quatre anys CiU ens va vendre un barri modern, a l’altura d’una ciutat com Tortosa. Però, al segon mandat, Ferran Bel va descansar i sense haver conclòs cap de les seves tasques, es va oblidar de Ferreries (almenys fins que tornin a haver-hi eleccions).
Enfilem el camí cap a la Mancomunitat de l'Ebre
Xavier FauraPRESIDENT DEL CONSELL COMARCAL DEL BAIX EBREPUBLICITAT
