Referèndum legal?
DES DE FA UNS MESOS, els catalans i catalanes sabem que la Generalitat pretén realitzar un referèndum per a la secessió de Catalunya el 9 de novembre, data per a la qual ja ha mobilitzat els Mossos d’Esquadra i també ha destinat una partida específica per a l’organització de l’esmentada consulta als pressupostos del 2014. Si una persona observa el full de ruta que la Generalitat està seguint, podria arribar a la conclusió que la realització d’aquest referèndum se cenyeix a la normativa vigent i que, en cap cas, contradiria a la llei fonamental ni a l’Estatut. Però és realment així? EL CONSELL ASSESSOR per a la Transició Nacional (CATN) va entregar a la Generalitat un document datat el 25 de Juliol del 2013, en què s’establien cinc possibles vies per tal de realitzar el referèndum d’una forma “legal”. La primera d’aquestes vies es basa en l’article 92 de la Constitució, en el qual s’estableix la possibilitat de consultar als ciutadans sobre decisions d’especial transcendència. Cal destacar l’expressió “tots els ciutadans” que el legislador va fer servir en la redacció d’aquest article, ja que ens indica que un referèndum -en el qual es pregunta sobre la separació d’una part del territori nacional (és a dir, sobre un aspecte d’una importància transcendental per al conjunt dels ciutadans espanyols)- no es podria realitzar únicament als ciutadans de Catalunya, sinó que s’hauria de realitzar a tots i cadascun dels ciutadans espanyols independentment del territori on habitin, i a instància del Rei o del President del Govern prèvia aprovació del Congrés dels Diputats. UN ALTRE ASPECTE que cal destacar, si fem referència a aquesta via, és que, tenint en compte l’article 2, “la Constitució es fonamenta en la indissoluble unitat de la Nació Espanyola”. Així, el Congrés dels diputats no podria aprovar mai un referèndum en què es preguntés sobre la unitat territorial d’Espanya, ni que tingués la voluntat de fer-ho, ja que suposaria una col·lisió frontal amb l’esmentat article de la Constitució. LA SEGONA VIA propugnada pel CATN ens parla de la delegació de competències per part del govern central, mitjançant l’article 150.2 de la Constitució; la qual tampoc és factible a causa del coneixement del govern central de la finalitat amb la qual la Generalitat utilitzaria aquestes competències. Això suposaria una incompatibilitat amb l’article 2 de la Constitució, en el mateix sentit que l’anterior. UNA TERCERA VIA que se’ns proposa faria referència a la llei catalana de consultes 4/2010 amb què el govern de la Generalitat pretén desenvolupar l’article 122 de l’Estatut d’Autonomia. Podríem copsar la inconstitucionalitat d’aquesta llei si fem referència al fonament jurídic seixanta-novè de la sentència del Tribunal Constitucional 31/2010, de 28 de Juny del 2010, en la que s’estableix que l’única interpretació d’acord amb la Constitució que es pot realitzar de l’article 122 de l’Estatut d’Autonomia és aquella que estipula que les comunitats autònomes podran realitzar consultes populars respecte a temes d’interès públic, sempre i quan no envaeixin l’àmbit competencial reservat al govern de l’Estat, i especificat en l’article 149. Es realitza una distinció entre les consultes populars (la convocatòria de les quals pot ser realitzada per la comunitat autònoma), i les matèries objecte de referèndums (que únicament poden ser convocats per l’Estat). D’acord a aquesta interpretació, la llei de consultes 4/2010 estaria sobrepassant les competències estipulades a l’esmentat article de l’Estatut i envaint competències estatals. Per tant, seria una llei contrària a la Constitució (actualment aquesta llei està recorreguda davant del Tribunal Constitucional). Seguint el criteri utilitzat per interpretar la tercera via prevista pel CATN, és d’esperar que l’Estat també recorri la quarta via, que consisteix en la pròpia convocatòria de la consulta emparada en la llei anteriorment mencionada. DESPRÉS D’ANALITZAR les quatre vies propugnades pel CATN i observar que són incompatibles amb alguns articles de l’actual Constitució Espanyola (alguns dels quals inclosos en el títol preliminar i per tant, tenen una especial importància), l’única via legal que hauria de defensar algú que volgués realment celebrar una consulta -d’acord amb les regles del joc establertes- és la reforma constitucional. Una reforma que, a instàncies de la Generalitat, hauria de seguir els procediments llargs i complexos de l’article 168, ja que caldria modificar alguns articles com el 2, inclosos en el títol preliminar, els quals requereixen d’aquest procediment especial per modificar-lo. AQUEST PROCEDIMENT requeriria un gran consens polític, a causa de les grans majories que necessita per dur-la a terme. Com a conseqüència, els actors polítics interessats haurien d’abandonar la pedagogia de crispació que actualment estan utilitzant i començar a fer política amb majúscules; és a dir, construir ponts entre Estat i comunitat autònoma mitjançant el pacte amb les principals formacions polítiques a nivell estatal com a principal eina, cedint en alguns aspectes per tal d’arribar a un acord beneficiós per a ambdues parts i invocant l’esperit de la transició espanyola. Per tant, l’única cosa que hi ha clara, ara per ara, és que el 9 de novembre podrem realitzar moltes coses; però votar en un referèndum, no està inclòs entre aquestes.
Enfilem el camí cap a la Mancomunitat de l'Ebre
Xavier FauraPRESIDENT DEL CONSELL COMARCAL DEL BAIX EBREPUBLICITAT
